El Govern pressuposta 39.000 milions i destina un 3 per cent més que el tripartit a despesa social

El conseller d'Economia i Coneixement, Andreu Mas-Colell, ha lliurat aquest dimarts els comptes a la presidenta del Parlament, Núria de Gispert, i els ha definit per la seva austeritat, despesa social, credibilitat i corresponsabilitat entre administracions. La retallada del 10 per cent -2.680 milions menys de despesa- contravé les exigències del Govern central, que, en boca de la vicepresidenta econòmica, Elena Salgado, va reclamar una retallada del 20 per cent per complir amb els objectius de dèficit. Després de rebre els comptes en una memòria externa de 16 megabytes i que conté més de 6.000 pàgines, De Gispert ha apel·lat a la responsabilitat de tots els grups parlamentaris davant d'un pressupost "molt complicat" que per primera vegada, i fruit de la crisi, és inferior al de l'exercici anterior. El dèficit serà un 30 per cent inferior al del pressupost liquidat de 2010, encara que superarà el 2 per cent del PIB, lluny del 1,3 per cent que es va pactar en el Consell de Política Fiscal i Financera (CPFF), incompliment que la Generalitat atribueix al fet que l'Estat no paga ara els 1.450 milions del fons de competitivitat previstos en l'actual model de finançament. Lliurament dels comptes Mas-Colell ha arribat a la Cambra passades les 12 hores i a peu ja que el cotxe oficial, en lloc de deixar-lo davant les portes del Parlament com és habitual, ho ha fet uns metres abans perquè el conseller entrés mostrant, amb bon humor, la memòria que conté els pressupostos. Segons han confirmat fonts de la Conselleria d'Economia, en total la Generalitat i les seves empreses públiques tindran un pressupost consolidat d'uns 39.000 milions, la mateixa quantitat que l'any passat. L'Estat, culpable de l'incompliment del dèficit El projecte dels primers pressupostos d'Artur Mas com a president de la Generalitat inclouen un 10 per cent de retallada vist els anteriors i preveuen un dèficit del 2,66 per cent del PIB, percentatge que es reduiria al 1,26 per cent si l'Estat accedeix a les peticions del Govern. Si es donés aquest darrer cas, s'estaria, per tant, per sota de l'1,3 per cent que el Govern espanyol vol exigir a la Generalitat. És evident, doncs, que l'incompliment dels objectius és única i exclusivament culpa de l'Executiu de José Luis Rodríguez Zapatero. La retallada és inferior en les conselleries vinculades als serveis públics: Interior (6,4 per cent), Salut (6,5 per cent), Ensenyament (7,4 per cent), Justícia (8,9 per cent) i Benestar Social i Família ( 10 per cent). Per contra, en les àrees on és més elevat és en Territori i Sostenibilitat (24 per cent), Agricultura i Medi Natural (23,4 per cent), Empresa i Ocupació (23 per cent), Presidència (20,9 per cent), Vicepresidència (19 , 9 per cent), Economia i Coneixement (17,8 per cent), Cultura (15,6 per cent), i la Generalitat pagarà gairebé 1.500 milions per interessos bancaris, gairebé un terç més que el pressupostat en 2010. Marges de negociació mínims El conseller d'Economia i Coneixement, Andreu Mas-Colell, ha avisat aquest dimarts a la resta de grups parlamentaris que els marges de negociació dels Pressupostos de la Generalitat "són mínims", encara que s'ha mostrat obert a escoltar a tothom. Durant la presentació del primer projecte de llei de pressupostos del nou Govern de CiU, ha reconegut que són uns comptes "sense marges", pel que ha advertit als grups que si durant la negociació proposen una despesa addicional, hauran d'indicar de quina partida el resten. "No ha estat fàcil d'encaixar, i em costa veure com es pot reorganitzar", ha emfatitzat Mas-Colell, que ha recordat que el Govern en tindria prou amb l'abstenció d'un dels grups parlamentaris per tirar endavant els comptes.