Tresserras demana millores en el finançament públic de la cultura i també reclama la iniciativa privada

Davant un auditori ple, el conseller Tresserras ha debatut amb l'empresari Jaume Roures i l'arquitecta i directora de l'estudi Miralles Tagliabue, Benedetta Tagliabue -moderats pel director de l'Institut Ramon Llull, Josep Bargalló-, sobre els el paper de la indústria cultural en el procés d'internacionalització de Catalunya. Tresserras ha llançat un repte estratègic en aquest sentit.

Per ell, la participació de la cultura en el conjunt dels pressupostos públics "encara és insuficient", també en el cas de la Generalitat, malgrat que es tracta d'"una pota de l'estat del benestar". Ha identificat també com a escull per a la cultura el fet que no s'assumeix "radicalment la dimensió econòmica de la cultura ni la seva aportació en el camp de les polítiques socials".

A més, ha alertat, des de l'òptica empresarial que a excepció d'algunes empreses entre les que hi ha situat Mediapro es va "tard pel que fa el procés convergència i articulació d'empreses més complexes que guanyin dimensió" i el "sistema financer considera la cultura un sector massa volàtil, i per tant no hi ha fet inversions prioritàries perquè no ho ha considerat un sector industrial".

Per això, ha considerat que per "afrontar projectes ambiciosos que puguin aspirar a tenir sortida en el mercat global, calen més instruments financers i aliances d'empreses més grans del que tenim ara". A més, també ha fet una crida a integrar més intensivament la diversitat del país en el món de l'empresa, com ho han fet països que són a la primera línia a nivell mundial. Per Tresserras, Catalunya necessita un sector cultural capaç de fer "productes 'killer', amb penetració profunda als mercat perquè així s'obren mercats i dinàmiques que generen recursos".

La "primera nació global"

Tot plegat per portar Catalunya a liderar la mediterrània en aquest camp. En aquest sentit, ha afirmat que cal fer que el coneixement, la innovació i el binomi recerca-investigació, a més de la creativitat siguin part de la identitat i la marca internacional de Catalunya. A més, ha advocat per fer de la globalització part de la identitat catalana. "Hauríem d'aspirar a ser la primera nació global d'europa. La globalitació no és només el marc en el que funcionem, sinó que ho incorporem com a factor fonamental de la nostra identitat en construcció. Els catatalans estem més consciencia que en altres llocs d'Europa i el món del nostre caràcter processual".

"No som un projecte històric acabat, conclòs i satisfet d'haver-se conegut i de ser com és, sinó que tenim consciènia de la mutabilitat dels nostres projectes col·lectius", ha asseverat Tresserras, que ha fet un paral·lelisme amb el noucentisme, en afirmar que la globalització "ocupa l'espai que pels noucentistes va significar la idea de progrés, modernització o cosmopolitisme".

Durant el col·loqui, Jaume Roures ha defensat que la cultura, a més d'indústria, "també és pluralisme i democràcia". I ha defensat el valor del tret cultural propi a l'hora d'exportar productes a l'exterior. Ha advocat per "concentrar els esforços" entre administracions i el sector per visualitzar millor els èxits tant dins com fora del país.

També ha instat les administracions catalanes a crear una web "potentíssima" –fins i tot s'ha aventurat a proposar que es podria dir 'Yes we Cat'- per projectar i distribuir massivament tota la feina audiovisual que es fa a Catalunya. També, però, ha fet un al·legat a favor que les empreses sumin sinèrgies i abandonin la "mentalitat de petita botigueta". "No té cap raó de ser que hi hagi 150 productores" a Catalunya, per la manca de volum que els permeti créixer. A més, ha considerat que per atraure talent, a part bones condicions, cal donar un marc on els reptes són possibles.

Roures ha considerat fonamental el tret cultural propi i la forma pròpia d ela cultura catalana -avesada a la incorporació- per obrir noves perspectives industrials i empresarials a l'exterior. "La força que tenim com a poble per projectar-la, va quedar molt ben retratada amb Pau Casals a l'ONU, on amb una actuació musical representava les arrels, perspectives i futur d'un poble que culturalment ha respectat sempre les altres cultures".

Benedetta Tagliabue ha destacat la capacitat de Catalunya per vendre's com a marca i l'esforç que està fent per internacionalitzar-se. Ha posat com a exemple la fira de Shangai, on, segons ella, Barcelona s'ha sabut vendre "amb una gran bellesa", també mitjançant els dissenys amb què s'ha venut. Ha considerat que cal "reforçar" el procés iniciat pels catalans per "obrir-se i ser curiosos" per, alhora, "deixar als altres ser curiosos" amb Catalunya. Es tracta de voler conèixer per despertar l'interès per ser coneguts.