El Palau Robert mostra Les imatges de la Mediterrània del segle XX

El Palau Robert acull fins al 29 d’agost l’exposició La Mediterrània del segle XX. Realitats i mirades, organitzada per l’Institut Europeu de la Mediterrània (IEMed) i l’Agència EFE. La mostra està basada fonamentalment en l’arxiu fotogràfic d’aquesta agència de notícia i en el guió que ha fet el periodista Tomàs Alcoverro, guardonat el 2006 amb la Creu de Sant Jordi.

En l’any que Barcelona ha acollit la seu del secretariat permanent de la nova Unió per la Mediterrània, la mostra recorda els esdeveniments més rellevants que s’han viscut en aquesta zona durant un segle que ha estat especialment convuls i que, com demostren esdeveniments molt recents, continua sent-ho.

En aquesta proposta expositiva, la Mediterrània apareix com una realitat viva, diversa i propera. Durant el segle XX, aquesta zona ha viscut des de la fi dels grans imperis fins a la configuració de nous estats; des de conflictes sagnants fins a la recerca de la pau; des del món tradicional i rural fins a la modernitat urbana.

La diversitat dels seus pobles, el rosari de metròpolis –Istanbul, Alexandria, Beirut, Tel Aviv, Alger, Barcelona, Marsella, Nàpols, Atenes– fa que es pugui parlar de moltes Mediterrànies. La Mediterrània s’ha convertit en una de les fronteres més pronunciades del món, el lloc on s’observa una veritable fractura entre el nivell de vida del nord i del sud.

Però, alhora, és el lloc de trobada entre l’Orient i l’Occident.
La mostra està organitzada en cinc àmbits: “Un inici de segle convuls (1900-1930)“, “De la Belle Époque a la fi de l’hegemonia europea (1930-1945)“, “Els trenta gloriosos (1945-1973“, “Crisi i replegament en un món incert (1973-1995)“ i “Cap a una Mediterrània compartida (1995-2010)”.

Entre les imatges de l’Agència EFE que reflecteixen aquests períodes històrics, en destaquen per exemple els retrats de Mustafa Kemal Ataturk (1924) i de Lawrence d’Arabia; la visita de Faisal I d’Iraq al Regnet Unit (1931); l’entrada del general israelià Moshe Dayan al barri antic de Jerusalem (1967); la Marxa Verda (1975); la signatura d’adhesió d’Espanya a la UE (1985); l’acollida d’immigrants a Tarifa (2003), o la presentació de la Secretaria Permanent de la Unió per la Mediterrània a Barcelona (2010).