Totes les empreses, independentment de la seva dimensió, tenen dret a disposar de delegats sindicals. Segons el nombre de treballadors, en tindran més o menys. En els negocis de fins a 30 empleats tenen dret a tenir-ne un. Seran tres delegats si l’empresa té entre 31 i 49 treballadors, cinc si en té entre 50 i 100 i així consecutivament. A més, a les empreses de més de 50 treballadors es constitueix en que s’anomena comitè d’empresa, que té entre 5 i un màxim de 75 membres, segons el volum de l’empresa.
Tant els delegats com els membres del comitè d’empresa disposen d’hores de lliure disposició, a càrrec de l’empresa, amb l’objectiu de tenir temps per exercir les seves obligacions de representació dels treballadors. Aquestes hores són fixades per la Llei Orgànica de Llibertat Sindical i es troben entre 15 i 40 hores mensuals per persona. Si es pacta amb l’empresa es pot arribar a augmentar el nombre d’hores i inclús es poden concentrar en un sol treballador. Això dóna peu a l’aparició de l’alliberat sindical que és un treballador que dedica tot el seu temps a l’empresa a representar els empleats i també pacta amb el Govern i la CEOE mantenint els seus drets salarials pagats íntegrament per l’empresa on treballa i no pas pels sindicats. A més de pagar-li el sou, ha de subvencionar els sindicats pels que treballen aquests alliberats. El fet de ser els representants del sindicat a l’empresa els hi dóna un crèdit d’hores, el que dóna dret a absentar-se del seu treball sense demanar permís per complir amb les obligacions pròpies de càrrec.
A Espanya hi ha aproximadament 300.000 delegats que dediquen el seu temps al que l‘Estatut dels Treballadors anomena “defensa i promoció dels interessos dels seus representats”, tot cobrant el seu salari íntegre. Els dos grans sindicats espanyols, Unió General de Treballadors (UGT) i Comissions Obreres (CCOO) aglutinen la majoria d’aquests, ja que tenen un total de 250.000. Tot i ser-ne els responsables, quan són preguntats pel nombre d’alliberats que hi ha a Catalunya i Espanya asseguren no portar-ne un control i no tenir cap xifra aproximada. La conselleria de Treball afirma que tampoc té cap registre on comptabilitzi aquest col•lectiu i, per tant, les xifres sempre seran meres aproximacions.
Mentre les institucions públiques i sindicats prefereixen amagar el volum real d’aquest col•lectiu tan impopular, altres empreses i institucions es mullen fent càlculs. Si un estudi de la CEOE assegura que en són uns 4.200, la majoria d’estudis coincideixen en que la xifra aproximada ronda els 57.000, el que suposa un cost a les empreses de 1.600 milions d’euros anuals, xifra que no inclou el cost de contractar personal per cobrir la feina que feien els alliberats.
Una de les crítiques que rep aquest sector és que els delegats sindicals, i de retruc els alliberats, gaudeixen de certs privilegis respecte els seus companys. Per una banda estan protegits per la legislació i l’empresa té més dificultats per acomiadar-los. A més no poden ser inclosos en una regulació laboral, tenen la capacitat de prendre decisions pels demés, obtenen hores sindicals lliures, disposen d’informació privilegiada i a més es poden alliberar del seu lloc de treball obtenint la mateixa remuneració econòmica. Tot i això, ells es defensen dient que és una recompensa al seu treball, l’esforç que fan i els riscos que corren. Es calcula que el volum d’hores sindicalment alliberades són unes 90 milions d’hores anuals, el que equival a la jornada completa de 57.000 persones. A més, l’Estatut dels Treballadors diu que “qualsevol tipus de control per part de l’empresa del temps de treball dels alliberats coacciona l’activitat sindical”, per tant no es pot controlar si aquestes persones inverteixen totes les hores que deurien a la feina. Aquests privilegis provoquen l’efecte contrari a l’esperat i la societat en canvi de veure els alliberats com els seus representants els veu com ganduls, que no treballen el més mínim i són els reis de la picaresca.
Si (
No(
