La tomba de Pere el Gran conserva la policromia original i és una de les primeres obres catalanes en usar la pintura a l'oli de llinosa com a aglutinant dels colors. El treball de policromia del pintor lleidatà Arnau de la Torre entre els anys 1305-1307 és una obra sense paral·lels en l'època. Així ho revela el resultat de la restauració de la tomba, que s'han presentat aquest dimecres al monestir de Santes Creus. La troballa sorgeix després que el novembre passat s'anunciés que es tractava de l'únic sepulcre de la corona catalano-aragonesa que no havia estat mai profanat. Els treballs de restauració han costat al voltant de 750.000 euros i s'emmarquen dins el 850è aniversari del monestir.
Des que es va anunciar la troballa, els treballs de restauració duts a terme durant aquest darrer mig any han anat presentant diverses sorpreses, tant a la tomba de Pere el Gran, com a la de Jaume II i la seva dona Blanca d'Anjou, que ja a simple vista són molt diferents. Sobre el sepulcre de Pere el Gran s'ha constatat que conserva, i en sorprenent bon estat, la pintura original de quan es va construir la tomba -desmentint teories que apuntaven a posteriors capes de pintura, sobretot al segle XIX i XX-. L'ús innovador de la pintura a l'oli és una altra sorpresa que s'ha descobert durant els treballs.
De fet, tot el sepulcre és un exemple d'innovació en el panorama funerari de l'època, partint de la base que és el primer d'estil gòtic de la corona d'Aragó i l'únic que conserva l'estructura original. Pel que fa al sepulcre de Jaume II i Blanca d'Anjou -el primer de la corona per a dos cossos- és molt més auster, no va ser mai pintat i el sarcòfag va ser lleugerament desplaçat del centre del templet -a més de la profanació que va patir el 1.836. Tot i això, ambdós panteons havien estat concebuts com un conjunt per part de Jaume II, arran la mort del seu pare, i van trigar dues dècades a construir-los.
Restauradors, arqueòlegs i metges forenses han treballat conjuntament en aquest complex projecte de restauració, que continua obert, i en el qual s'estudien tant les tombes com les restes de l'interior. En aquest sentit, s'està fent un estudi climàtic, amb unes sondes a l'interior de les tombes, per saber si el grau d'humitat i temperatura són òptims per a conservar-ne les restes. El director del Museu d'Història de Catalunya, Agustí Alcoberro, ha avançat que, de cara a la tardor, ja hi haurà publicacions científiques que esclariran noves dades, com ara l'ADN dels monarques o la seva reconstrucció facial, mentre que les restes no òssies, com ara de teles o el petit joier trobat, seran exposades.
Segons Alcoberro, cal potenciar la “internacionalització” de la Ruta del Cister, un territori relativament reduït amb una notable presència de panteons reials, un dels quals, el de Pere el Gran, no va patir mai espoli, i amb cossos parcialment momificats. En la mateixa línia, el conseller de Cultura de la Generalitat, Joan Manuel Tresserras, ha remarcat el “caràcter útil de la inversió feta en aquesta restauració, perquè calia posar en valor' les tombes”, que ha qualificat com les “joies del monestir, amb l'objectiu de vetllar pel patrimoni de Catalunya davant un “turisme cultural cada cop més important”.
Tresserras ha destacat que els 850 anys del monestir de Santes Creus coincideixen amb els 650 anys de la Generalitat, i ha emfatitzat que el procés de “construcció nacional és complex” i “llarg”, i que cal anar refermant-lo, “com farem aquest dissabte”. Just a partir d'aquest cap de setmana es reobre el monestir de Santes Creus, després d'unes setmanes tancat al públic. I és que, a part de la restauració dels panteons, també s'ha millorat el servei de les visites turístiques, amb la renovació de la il·luminació del transsepte així com també de les naus laterals de l'església.
Si (
No(
