És el cas de la pretensió de l'Estatut que el català fos la llengua "preferent" -paraula eliminada pel TC- o que el Síndic de Greuges tingui la competència exclusiva per supervisar a la Generalitat. El mateix succeirà amb la competència per legislar sobre tributs locals que, segons va dictaminar el TC, és exclusiva de l'Estat.
En canvi, el Govern d'Espanya sí que s'ha declarat disposat a "explorar totes les vies" per restablir els aspectes que el TC va anul·lar o acotar per raons més de forma que de fons. Així serà pel que fa al Consell de Justícia de Catalunya, que segons el TC s'ha de regular en la Llei orgànica del poder judicial i no en un estatut autonòmic.
El ministre de Justícia, Francisco Caamaño, ja ha anunciat una reforma d'aquesta llei per a la tardor. Tant el president com la vicepresidenta primera, María Teresa Fernández de la Vega, han insistit que qualsevol reforma que s'emprengui serà "respectant" la sentència del TC i, en general, el "marc constitucional".
En tot cas, les fonts consultades han estimat que aquesta primera entrevista de Zapatero i Montilla després de la sentència del Constitucional sobre l'Estatut no servirà per entrar en detalls jurídics, sinó més aviat per a una "apreciació política" de la sentència i de la situació a Catalunya .
Montilla compareixerà
Rodríguez Zapatero rebrà Montilla a la Moncloa a les 10.30 hores i, en contra del que preveia inicialment el Govern, el president ha demanat una sala per a comparèixer després davant els mitjans. Per part de l'Executiu central està previst que informi a la premsa la ministra de Presidència, Fernández de la Vega.
Però cal remarcar que el vicepresident de la Generalitat, Josep-Lluís Carod-Rovira, ha avisat aquest dimarts, amb un to complaent, que de la reunió no sortiran "solucions miraculoses". Carod ha avançat que Montilla traslladarà a Zapatero el "malestar" de Catalunya per la sentència i que espera començar a estudiar mecanismes legals i polítics que permetin recuperar la integritat de l'Estatut.
"Els problemes no es resolen ni amb una reunió, ni amb una manifestació ni amb una llei. Que ningú esperi solucions miraculoses", ha subratllat Carod. En tot cas, ha considerat important aquesta primera trobada entre tots dos i ha recordat que Zapatero i el seu partit van votar el 'Estatut' al Congrés: "Per això vull creure que s'ha de veure afectat si estava convençut, en el seu moment, que el seu contingut cabia dins de la Constitució ", ha manifestat.
Carod ha reprès la possibilitat esmentada la setmana passada per Montilla, del recurs a l'article 150.2 de la Constitució, que preveu que l'Estat pugui transferir o delegar polítiques "de titularitat estatal". Davant aquesta petició, el Govern central prefereix esperar a veure com es concreta perquè, segons ell, l'Estatut dóna a Catalunya el major nivell d'autogovern de la seva història.
Montilla també va proposar vies per recuperar alguns dels punts que, segons el parer del Govern, tenen pitjor encaix. Concretament, modificant una desena de lleis orgàniques estatals. Així, cal esmentar, per exemple, la Llei Orgànica del Defensor del Poble, perquè Defensor i Síndic acordin les seves competències a Catalunya, o crear un règim especial a la Llei de Bases de Règim Local per reconèixer les vegueries.
No obstant això, Zapatero ha deixat clar que es mourà dins dels "límits" que marca la sentència del TC. Tot i que Montilla va reprendre la setmana passada la reivindicació d'una reforma futura de la Carta Magna, el president va reafirmar aquest cap de setmana la plena vigència del model constitucional.
Zapatero va estar "preocupat", ara és optimista
En una reunió del Comitè Federal del PSOE, a la qual no va assistir Montilla -el també primer secretari del PSC no va pràcticament a cap reunió del PSOE des que és president- Zapatero es va mostrar més "optimista" sobre la situació política a Catalunya després de la sentència: "Estava preocupat fa una setmana, ara sóc optimista", va dir.
Una setmana abans va ser el dia en què milers de persones es van manifestar a Barcelona en defensa de l'Estatut. No obstant això, Zapatero ha descartat que s'hagi de produir una bretxa entre el PSOE i el PSC perquè, segons les seves paraules, tots dos han mostrat "responsabilitat".
Per avançar en l'Estatut, cal "comapartir-ne" la visió, diu Zapatero
No obstant això, en el Debat de Política General, el mateix president va reconèixer que per donar "passos" en favor del desenvolupament de l'Estatut, primer cal tenir una "visió compartida" del que diu la sentència.
I en aquest punt, mentre el Govern defensa que el TC ha avalat la "pràctica totalitat" de l'Estatut amb la seva sentència, Montilla l'ha qualificat de "agressió d'Espanya a Catalunya" i ha dit que està plena de "ofenses gratuïtes". Segurament, aquest serà un dels punts de fricció en què Zapatero farà veure a Montilla que no s'ha d'interpretar la realitat d'aquesta manera. Per la seva banda, la vicepresidenta María Teresa Fernández de la Vega ha admès que hi ha alguna discrepància sobre "aspectes concrets" però està convençuda que es trobaran vies per canalitzar la "sensibilitat" i el "ànsia d'autogovern" catalans.
Si (
No(
