El Delta del Llobregat tindrà un parc aeroespacial

El pol de la mobilitat i la logística del Delta del Llobregat és un dels 10 de Catalunya amb els que la Generalitat pretén atraure les inversions d'empreses estrangeres interessades en mà d'obra qualificada i projectes innovadors, i no tant en empleats de sous baixos o en el totxo.

I s'ubica en una comarca que l'any passat va concentrar el 27% de tots els treballadors que van resultar afectats per un ERO al conjunt de Catalunya: 38.956 empleats del Baix Llobregat van estar inclosos en un expedient durant el 2009, segons les dades del Consell Comarcal.

La crisi ha afectat amb força el sector de l'automoció, ben arrelat en aquesta comarca industrial: al sud hi ha la factoria de la Nissan i, al nord, la de la Seat. Quan diverses empreses vinculades a aquesta activitat van tancar, molts agents tenien clar que calia reciclar molta mà d'obra.

Ja abans, en els anys 2003 i 2004 la Generalitat havia començat a impulsar el Parc Aeroespacial i de la Mobilitat sobre 50 hectàrees al sud del terme municipal de Viladecans. Ho va fer a través de l'Incasòl, que el 2006 va constituir un consorci amb l'Ajuntament per a impulsar la construcció d'aquest nou polígon industrial que haurà de tenir dues parades de metro i 350.000 metres quadrats de sostre per activitats industrials.

El que ha de fer especial aquest polígon, però, són tres instal·lacions que el president del comitè executiu del Parc, Jordi Angusto, espera atreure a Viladecans. D'una banda, es tracta d'un centre d'excel·lència per a la investigació de vols no tripulats. Els acords internacionals determinen que aquest centre de l'EADS s'haurà d'ubicar a l'Estat espanyol, i la intenció de Viladecans és que s'ubiqui al delta.

D'altra banda, el Parc també vol construir un túnel de vent per tal de fer proves d'aerodinàmica. "Necessitem el finançament públic" per aquesta mena de projectes, explica Angusto, tot recordant que, en època de crisi, obtenir aquests diners és més complicat.

Amb tot, subratlla que aquest túnel beneficiaria tant a la nova indústria aeronàutica que esperen atreure al Parc com a la indústria automobilística que ja hi ha a la zona. I és que Angusto defensa que el sector dels avions no ha de substituir, sinó que ha de complementar el dels cotxes. I afegeix que algunes empreses del sector automobilístic ja han començat la transformació en aquest sentit.

El tercer projecte al Parc amb el què el consorci preveu atreure empreses és una plataforma tecnològica en la què es desenvolupin diferents investigacions que puguin servir a les empreses del sector.

Aquestes tres infraestructures, segons Angusto, serien el 'hardware' del nou pol. El 'software', afegeix, és el Centre de Tecnologia Aeroespacial. El CTAE és una fundació privada sense ànim de lucre que van fundar el 2005 la Generalitat, la UPC i diverses empreses privades. Amb 25 treballadors d'arreu del món, desenvolupa projectes innovadors i, sobretot, tracta de servir d'exemple de com una empresa especialitzada en la innovació aeronàutica por aprofitar l'entorn en el que haurà de créixer el nou parc.

Un plànol del Delta penjat a una paret de l'edifici que alberga temporalment el CTAE mentre no es trasllada al parc dóna una idea de quin és aquest entorn. Sobre el mapa hi ha traçat el camí que, a través dels camps del Parc Agrari, connecten el centre amb el campus de la Mediterrània de la UPC, que queda a l'oest.

A l'est s'erigeixen les grans infraestructures del sud de Barcelona: No gaire lluny del CTAE es divisa la nova terminal 1 de l'aeroport del Prat. I una mica més enllà de l'aeroport i de les reserves naturals de la desembocadura del Llobregat, s'està ampliant el nou port. L'enfonsament del dic de contenció del moll del Prat ha allargat aquestes obres.

Però, quan estiguin acabades, el pol de la logística i de la mobilitat podrà créixer no només al costat de les velles fàbriques d'automoció, que miraran de renovar-se aprofitant les innovacions del Parc, sinó també de les grans infraestructures de transport de Catalunya.