El 'torero' Balañá i el cinema en català

L'empresari taurí -i, per tant, amb tota lògica cabria entendre que financés partits gairebé extraparlamentaris que han recolzat l'anomenada 'fiesta' a Catalunya- Pedro Balañá, també és un dels grans exhibidors cinematogràfics del país. Per tant entra dins de tota lògica que, a més, pugui tenir la mosca darrera l'orella pel que fa la nova Llei del Cinema catalana, que obliga a la distribució d'un cinquanta per cent de les còpies de pel·lícules en la llengua d'aquest país: negoci és negoci.

El què ja no és tan respectable és que es manifesti, com ha fet -això sí, i l'honora, tot sigui dit, respectant la decisió del Parlament- obertament en contra d'una decisió de la Cambra catalana sobre els toros però que, a sobre, ataqui frontalment -i des d'una posició de privilegi- una altra sorgida des de la mateixa institució.

I és que don Pedro, als seus cinemes, projecta un 'spot' publicitari -que remet a la pàgina web, curiosament en català, www.pelfuturdelcinema.com, (circumstància que, ai l'as!, pot ser un obstacle per arribar al públic objectiu que cerca)- on, clarament, es juga amb l'estratègia de la por fent avinent que, si s'acompleix la llei catalana, moltes pel·lícules no es podran veure al país.

Si tenim en compte que el perfil d'espectador que atreu la majoria de cintes que exhibeixen els cinemes de la cadena té un caràcter massiu, i que el què això comporta sempre facilita -deixant-nos de correccions polítiques- la manipulació ideològica per irreflexió, Balañá veu que pot plantejar la seva guerra amb certes possibilitats d'èxit.

Però la crítica no cal centrar-la tampoc només en l'empresari; més aviat, cal fer-ne objecte de la mateixa a tots aquells als quals els agrada apel·lar a l'acatament de la llei quan els convé i se n'obliden de fer la proclama quan els cal, ni que sigui per omissió. I és que, francament, de l'anunci esmentat encara és hora que algú en faci un comentari. Fins ara, és clar.