Oriol Bohigas comença el seu article recordant que portem força anys "masegant" la Rambla de Barcelona. Per exemple, pel què fa la naturalesa que han de tenir les parades que s'exhibeixen al llarg del passeig. " Ja fa temps que vam perdre l'eficàcia d'aquell elogi romàntic i noucentista: la Rambla és el passeig dels llibres, les flors i els ocells", evoca. Tot seguit, enumera els intents que amb un grau elevat d'encert, tot i algunes mancances, han intentat resoldre el problema de com havien de ser les parades. Fins que s'ha arribat a la situació actual en què trobem "la substitució de les paradetes per una successió de tinglados monstruosos que, en comptes d'empresonar ocells, exposen coques barcelonines, gelats adotzenats, menjars de corre-cuita, souvenirs de barretina, com deixalles d'una festa major", critica. Per això, es pregunta a quin professional ha encarregat el Consistori "uns xiringuitos fastigosos, insultants i incivils que acabaran de destruir els paisatges encara vàlids de la Rambla i que demostraran que aquella Barcelona il·lusionada pel disseny, per la dignitat de l'espai urbà, pel to civilitzat de la ciutat ha mort aclaparada sota la tristor, l'ensopiment, el mal gust i la incivilitat".
Els neguits d'Oriol Bohigas, no obstant, van més enllà perquè, a partir de les crítiques al model de la Rambla avisa que "aquesta nebulosa amenaça de cobrir-ho tot. Ho constatava fa pocs dies veient a la televisió el festival artístic de la Ciutadella amb motiu de la Diada Nacional, segurament un dels espectacles més avorrits, més innocus, que ha ofert el catalanisme institucional". Segons l'autor de l'article en lloc de crear un "ambient engrescador, innovador, un to d'entusiasme cap al futur, en comptes d'afirmar l'alegria i l'exigència de l'anar endavant, tot eren referències nostàlgiques". Per això "sembla que hem deixat de ser cridaners, revolucionaris i sarcàstics -com en l'època del Diguem no-, per rendir-nos al conservadorisme del folklore. ¿No és el mateix avorriment, la mateixa tristesa i manca d'empenta que trobem en els xiringuitos de la Rambla? ¿És aquest ensopiment general el que contamina els partits polítics cada vegada més ensopits? ¿O, al revés, és la política sense nervi la que ens ensopeix a tots?", conclou Oriol Bohigas.
Cal recordar que el prestigiós arquitecte havia tingut, com apuntàvem al principi nombrosos càrrecs a l'Ajuntament de Barcelona. A l'esmentat abans de regidor d'urbanisme, també cal sumar-hi el de regidor de cultura després d'haver figurat en diverses ocasions dins les llistes del PSC, per bé que en qualitat d'independent. Darrerament, però, com tants altres membres de l'entorn o del propi partit socialista, ha mantingut posicionaments distants amb la formació.
Si (
No(
