La tela de Picasso Ciència i Caritat, una de les peces més emblemàtiques de la col·lecció, apareix en aquesta exposició contextualitzada per facilitar la seva comprensió precisa. L'obra, realitzada quan l'artista comptava amb tan sols 15 anys, significa "el colofó" del seu primer període academicista.
Ciència i Caritat
s'emmarca dins del conegut com realisme social, molt present en els cercles més conservadors de la segona meitat del segle XIX. El pare de l'artista, poc amant dels riscos, es va inspirar en els temes guanyadors de les exposicions artístiques oficials i va optar per un tema que unia la medicina moderna -personificada en el metge- i el socors assistencial -simbolitzat per la monja-.
"En aquest quadre es plasma el desig del pare que el seu fill triomfés", ha explicat la comissària i conservadora del museu, Malén Gual, que ha afegit que el realisme social és "incongruent" perquè no es basa en la mateixa realitat, ja que "els artistes representen les obres en els seus estudis i no en el lloc on succeeixen".
Un lot de 39 obres: tretze olis, tres pintures, un gravat, quatre dibuixos, set fotografies i onze documents procedents d'altres museus i col·leccions particulars conformen l'exposició. La mostra inclou pantalles tàctils per fer gran la foto de l'obra i percebre els detalls i la reproducció a gran escala de la radiografia de la pintura central.
La mostra presenta també el resultat dels importants estudis radiogràfics, de reflectología infraroja i d'analítica de pigments que s'han dut a terme amb la col·laboració de la Universitat de Barcelona (UB) i el Museu Nacional d'Art de Catalunya (MNAC) i revelen aspectes fins ara desconeguts sobre el seu procés de realització.
Leo Van Aken, Frederic Ballel, Antoni Casanova, Théobald Chartran, Luke Fildes, Henri Geoffroy, Theodor Hummel, Luis Jiménez Aranda, Enrique Paternina i Cristóbal Rojas acompanyen amb les seves obres a Picasso en aquesta nova exposició.