Carme Chacón, cada dia més nacionalista... espanyola

Ai, aquell catalanisme que fa bandera de ser-ne mentre la característica s'emmarqui en allò del regionalisme ben entès!. I és que la ministra de Defensa, Carme Chacón, s'ha servit aquest dimarts de la fórmula perquè ningú li pugui retreure res en aquest sentit, tot sabent de l'a innocuïtat que, mirat des d'un punt de vista efectiu, té la mateixa. I, sobretot, pensant en el rèdit que té si el que es vol és aspirar a presidir Espanya. I és així quan, com explica el diari Ara, en preguntar-li el diputat de CiU Jordi Xuclà per l'excés de despesa propagandística del seu departament, Chacón li ha respost, sense que la cosa tingués res a veure, que si és que la interpel·lació li feia "perquè al govern hi ha una catalana no nacionalista". Perquè, si era així, "això no té remei, fins a la fi dels meus dies seré catalana" -va néixer a Esplugues de Llobregat: d'aquí l'evidència incontestable-. Ara, també ha afegit que "les identitats muten amb el temps" i que la seva ho farà per cada vegada ser "menys nacionalista". Perquè, ja se sap, l'espanyolitat no és nacionalisme com sí ho és el catalanisme. El dubte, però, mirat així, és si a Chacón li ha calgut mutar massa al llarg de la seva vida. Segurament, de ser així, el canvi ha estat imperceptible per a tots. O, potser, és que es dóna en un altre sentit: el de ser cada dia més espanyola, si això és possible en el seu cas.