Una picada d'ullet del president al partit del Barça

Es veu que Artur Mas era força conscient de que hi ha dies en què els discursos institucionals fan moure el cul de la cadira per neguit. No tant perquè puguin ser avorrits -circumstància mai desestimable en el cas: també ho ha reconegut- sinó perquè coincideixen amb altres esdeveniments que també centren l'atenció. I això passava aquest dimecres, en què en la tarda/vespre en que parlava Mas dels seus primers cent dies com a president, el Barça se la jugava als quarts de la Champions contra el Shakhtar Donetsk. Si fa no fa, el discurs d'Artur Mas podia solapar-se amb el partit al Camp Nou. No tant per la durada del mateix sinó per l'esmerç de temps addicional que suposa desplaçar-se al coliseu blau-grana des de la plaça de Sant Jaume. Total que Mas ha començat el seu discurs i, ben aviat ha dit que intentaria ser breu perquè -i tot mirant el rellotge- "avui és un dia que no deixa de ser, diguem-ne especial". No ha aclarit les raons de la seva afirmació però, de ben segur, tothom les ha entès. Per cert, el seu parlament ha durat, minut amunt minut avall, 65 minuts amb 21 segons.