Navegant (6). Eleccions

Ens hem retrobat els peripatètics. Feia dies que no ens veiem. Com sempre, esmorzar a l’Illa i Diagonal amunt i avall. L’Edu, el del Barça, eufòric. El Pep Guardiola parla del valor de tenir valors i assegura que seria bo que alguns polítics aprenguessin del Barça. Recorda també una frase de Màrius Carol: "L’educació és cosa que difícilment s’adquireix després dels quaranta anys" i es pregunta sobre l’edat mitjana dels polítics actuals. El Paco segueix capficat. No li agrada això del 0.7% dedicat a una entitat concreta a la declaració de renda i sols un altre 0’7% per la solidaritat. Com sempre trina sobre la Confederación Episcopal Española. Diu que abans de les eleccions generals obriran la caixa dels trons. El Quico com sempre no entén res. Resumeixo: El PP porta l’Estatut al T.C. El PSOE-PSC diu que el defensarà fins a la mort. Tot a fer punyetes. Ara es reclama el deute del fons de competitivitat i el PP el recolza. Els 25 diputats del PSC-PSOE, són contraris. I ho són després de deixar un deute fenomenal a Catalunya després del seu desgovern. Però la culpa de tot la té el nou Govern. Tindran cara?. Tot seguit els peripatètics ens convertim en catalans emprenyats i jo, escriptor, torno a resumir: És suficientment clar el que farà el PP quan guanyi les eleccions. Però no és un partit català independent. Es pot suposar el que faria el PSC si el PSOE guanyés les eleccions. Malauradament. Ergo, cal reclamar un partit socialista català independent, que defensi la seva política social però que defensi a Catalunya. Com diu Joan Barril "El socialisme (català) és un concepte que podia haver sigut i no ha sigut". I cal demanar responsabilitats. I posats a ser utòpics voldríem polítics assenyats, que pensin en els votants i no en el poder, sense admetre corrupcions, eliminant personatges inútils, gratant-se la butxaca com tot ciutadà i treballant per Catalunya. Sense deixar-se enganyar una vegada més. Si és que han estat enganyats, cosa que sembla impossible. Cal deixar clar a Espanya que s’ha acabat, per esgotament, la gallina dels ous d’or. I que ha arribat l’hora de que s’espavilin. El país necessita Guardioles i li sobren Mourinhos. Això va per les municipals, estatals i europees. Amén.