S'esperava un altre to al discurs de Guardiola

Josep Guardiola va rebre dijous la medalla d'or del Parlament de Catalunya. Aquesta no és una distinció qualsevol, a més es fa coincidir amb la Diada i l'entrenador del Barça ha demostrat ser un home compromès amb la catalanitat i amb uns determinats valors (civisme, patriotisme, esforç, humilitat...) Per això va decebre que el seu discurs d'acceptació no tingués referències èpiques ni tampoc al que representa pel conjunt del país. Sorpren que jugadors de fora com Adriano, Keita o Alves siguin capaços de dir "visca el Barça i visca Catalunya" i que quan Guardiola es troba davant la institució legislativa del país no invoqui el paper exercit pel Barça com ambaixador de Catalunya pels cinc continents. Del sentiment d'uns colors associats a un país. Dijous, al Parlament, va parlar l'esportista apassionat, el noi de Sampedor, però no el patriota en què tots el teníem situat. Una cosa és fer política, que no li correspon com entrenador de futbol, i un altre és ignorar el lloc on parlava. El seu discurs el podria haver fet perfectament en un master universitari o en un homenatge de les penyes. Llàstima!