El nomenament de Joan Rosell, aquest passat 21 de desembre, com a president de la CEOE (Confederació Espanyola d'Organitzacions Empresarials), ha posat de manifest la gran influència que exerceixen els empresaris catalans dintre el sector econòmic i financer a l’Estat espanyol. Un sector on apareixen els noms d’altres dos catalans, Isidre Fainé, al capdavant de la CECA (Confederació Espanyola de Caixes d'Estalvis), i Isak Andic, al front de l’IEF (Institut de l'Empresa Familiar).
El Cercle d’Economia també vindria a engrossir aquest llistat de ‘lobbies’ empresarials catalans davant els poders públics de Madrid. Amb el president d'Abertis Infraestructuras Salvador Alemany al capdavant, els dictàmens i informes elaborats des d’aquesta entitat, i que esdevenen el sentiment empresarial català, es fan ressò al si de la cúpula financera de la capital de l’Estat espanyol. Les seves jornades econòmiques Costa Brava, celebrades des de fa pocs anys a Sitges, esdevenen punt d'encontre del poder polític i financer espanyol.
Per tant, estem davant personalitats catalanes que triomfen i exerceixen una gran influència dintre del sector des de Madrid.
Joan Rosell al capdavant de la CEOE
L'empresari català Joan Rosell (1957) és el recent president de la CEOE (Confederació Espanyola d'Organitzacions Empresarials), que fou escollit el passat 21 de desembre amb 444 vots en front dels 247 del seu rival Santiago Herrero. Rosell serà el segon català al capdavant de la patronal estatal, després de Carlos Ferrer Salat, primer president de la institució, del 1977 al 1984. Rosell però ja ha treballat dintre la patronal com a vicepresident junt amb José María Cuevas, però va plegar per desavinences amb aquest últim.
Però aquesta no ha estat la primera vegada que Joan Rosell es presentava a les eleccions presidencials de la CEOE. Al 2007 ja ho va fer, però va desistir degut al context polític de llavors. Un context envaït per l'opa de Gas Natural a Endesa; i ell precisament estava al Consell de l'elèctrica.
Però estava cantat que Rosell acabaria presidint una institució d'aquest tipus i a Madrid. I és que, és fill de Joan Rosell i Codinachs i nebot de Jaume Castell i Lastortras, ambdós promotors del Banc de Madrid.
De jove volia ser periodista, i va arribar a treballar en el Diari de Barcelona i a Tele-Exprés, però per pressions familiars es va graduar en enginyeria industrial a la Universitat Politècnica de Barcelona. Posteriorment, es va matricular en Ciències Polítiques a la Universitat Complutense, sense graduar-se.
La trajectòria professional de Joan Rosell passa per la vida política i l'empresarial. Va ser un dels promotors de Solidaritat Catalana amb Juan Echevarría Puig, amb el qual es va presentar a les eleccions autonòmiques catalanes de 1980, sense obtenir representació. Després es va dedicar plenament al món empresarial com a director general de Juguetes Congost SA, del 1983 al 1992. Echevarría va proposar a Rodolfo Martín Villa perquè nomenés Rosell president de ENHER el 1996 i de FECSA-ENHER, del 1999 al 2002. De 2005 a 2006 va presidir Corporación Uniland i va ser membre dels consells d'administració de nombroses empreses, com Siemens Espanya, Endesa Itàlia, Endesa, Applus Servicios tecnològics, Aigües de Barcelona i Port Aventura. El 1995 va substituir Antoni Algueró, després de la seva mort sobtada, en la presidència de Foment del Treball Nacional, càrrec que encara ocupa.
El nou president de la CEOE també és patró de la Fundació del FC Barcelona. I des del 2007 pertany al consell d'administració de Criteria Caixa Corp.
Isidre Fainé president de la CECA
El president de 'la Caixa', Isidre Fainé, és un altre exemple d'empresari català que triomfa en els organismes empresarials i financers d'àmbit estatal. I és que des del passat mes d'abril és el president de la Confederació Espanyola de Caixes d'Estalvis (CECA), l’Associació Nacional de les 35 Caixes d’Estalvis espanyoles.
Fainé te una dilatada experiència en el sector de l'empresa. A part de presidir la CECA, ocupa la presidència de la Federació Catalana de Caixes d'Estalvis i és president també de la Confederació Espanyola de Directius i Executius (CEDE) i del Capítol Espanyol del Club de Roma. I des de 2007 és membre titular de la comissió gestora del Fons de Garantia de Dipòsits (FGD) de les caixes.
Així mateix, Fainé és vicepresident de Telefónica i conseller del Banc BPI. Des de finals del 2007 ocupa el càrrec de vicepresident segon de Repsol YPF i des d'octubre de 2008 és membre del consell d'administració de GF Inbursa.
Doctor en Ciències Econòmiques, ISMP en Business Administration per la Universitat de Harvard i diplomat en Alta Direcció per l'IESE, Fainé és a més acadèmic numerari de la Reial Acadèmia de Ciències Econòmiques i Financeres i de la Reial Acadèmia de Doctors.
Va iniciar la seva carrera professional en banca com a director d'Inversions al Banc Atlàntic, el 1964, per a posteriorment incorporar-se, el 1969, com a director general del Banc d'Asunción a Paraguai.
A continuació, va tornar a Barcelona per ocupar diferents càrrecs de responsabilitat en diverses entitats financeres: director de Personal de Banca Riva y García (1973), conseller i director general de Banca Jover (1974) i director general de Banc Unió (1978).
El 1982 es va incorporar a ‘la Caixa’ com a subdirector general, ocupant diversos càrrecs de responsabilitat. A principis de 1985 va ser nomenat director general adjunt executiu i el 1999 director general de l'entitat, la presidència va assumir-la el juny de 2007.
És membre del consell d'administració de Criteria CaixaCorp des de 2000 i vicepresident des del 2008 i fins a maig de 2009, data en què va assumir la presidència de Criteria. Aquest mes va abandonar la presidència d'Abertis passant a ocupar el càrrec de vicepresident primer i al juny va ser nomenat conseller de The Bank of East Asia.
Isak Andic al front de l’IEF
Altre català, en aquest cas d'arrels turques, presideix, des del passat 26 d'octubre, un altre dels organismes empresarials més importants de l'Estat espanyol, l'Institut de l'Empresa Familiar. Aquest és un organisme que agrupa un centenar d'empreses líders en els seus sectors d'activitat, amb una facturació mitjana per companyia de 1.000 milions d'euros, el que representa de manera agregada l'equivalent al 17% del producte interior brut d'Espanya i fins al 26% si s'inclouen les Associacions Territorials d'Empresa Familiar vinculades a aquesta institució, que engloben a 1.100 companyies. Algunes de les empreses que integra l'Institut són Inditex, Ferrovial, Acciona, Puig, Planeta, Mercadona, Mango, Almirall, Barceló o Catalana Occident. Isak Antic és també des del passat 25 de novembre, nou vicepresident del Banc Sabadell.
Isak Andic va néixer a Istanbul el 1953, en el si d'una família de jueus sefardites que a finals de la dècada del 1960, quan ell tenia setze anys, es va establir en terres catalanes, concretament a Barcelona. Es va iniciar llavors en el sector de la moda i desenvolupar una fulgurant carrera que el portaria a convertir-se en un dels homes més rics d'Espanya, com a fundador i principal accionista del grup Mango, que supera el miler de botigues i és present a 89 països.
El maig de 2007 va rebre el premi Esade a la seva trajectòria professional. Aquest reconeixement premia anualment al professional en actiu amb una trajectòria empresarial exemplar, a més de per la seva orientació al mercat de les empreses amb un esperit estratègic i de suport al màrqueting. En un altre ordre de coses, Andic és el patró de la Fundació Príncep d'Astúries, i ha format part del jurat en la categoria de concòrdia que l'any 2007 va atorgar el guardó al Museu de l'Holocaust de Jerusalem.
Home reconegut en el món empresarial, ha augmentat les seves aparicions en actes celebrats per diverses universitats i escoles de negocis, com l'Escola d'Administració d'Empreses (EAE), l'Escola Universitària de Turisme (CETA) i la Universitat Politècnica de Catalunya.
Però Andic no s'ha centrat exclusivament en el negoci tèxtil. El 2007 es va fer amb el control del 5% de les accions de Banc Sabadell, el que va afermar la seva posició en el consell d'administració de l'entitat financera i l'ha portat recentment a ocupar la vicepresidència. El president de Mango també posseeix deu societats d'inversió, amb actius valorats en uns 240 milions d'euros.
Si (
No(
