L'exposició vol aproximar la figura de Cerdà com a personatge polític i seguint la seva trajectòria pública. Per aquest motiu, explica a l'ACN la seva comissària, Teresa Navas, l'estructura de l'exposició s'apropa a la biografia de Cerdà des de les dues grans vessants de la seva personalitat, d'una banda com a enginyer de camins però també com a polític. Dues vessants, creu Navas, que estant "íntimament relacionades" perquè "ell com a tècnic li atorga un sentit molt ideològic a les seves obres".
Tot comença amb una cronologia que vol servir de brúixola al visitant i que ens dona a conèixer el Cerdà jove que viu a Barcelona on realitza els seus primers estudis fins que es trasllada a Madrid a estudiar enginyera. Els seus primers passos ja evidencien que les intervencions estaran encaminades a donar "un sentit molt clar sobre el territori per tal que progressi" i com a conseqüència també ho faci la societat.
Un punt d'inflexió és quan Cerdà, a finals dels anys 1980 pren la decisió de dedicar-se a la política. "Ens apropen molt bé a la dimensió més teòrica que proposa Cerdà per resoldre el urbanisme modern", assegura Navas. Cap els anys 60 fa un pas cap el republicanisme federal, 1873 esdevé president de la Diputació de Barcelona. És en aquesta època quan "fa un salt de les propostes urbanes de ciutats passa a la proposta territorial per a la demarcació de Barcelona".
La comissària no té cap dubte que l'exposició "obrirà la imatge de Cerdà a Madrid" tot i que recorda que el seu "és un urbanisme reconegut com un dels més importants a nivell europeu al s. XIX" perquè "és un dels pioners en sentit modern". "Pocs manuals d'urbanisme obvien la figura de Cerdà com un dels millors urbanistes del s.XIX", assegura Navas.