El pintor tortosí José Benet Espuny rep un homentage que el qualifica com 'artista des de l'ànima'

"La il·lusió per tirar endavant l'exposició ha fet que el pintor s'hagi rejovenit, ha tornat a menjar, està engrescat amb l'homenatge", ha assegurat la comissària de l'exposició Núria Gil, després de conversar aquest mateix dilluns amb la Mònica, una de les filles del pintor. I és que el delicat estat de salut de Benet Espuny ha fet que aquest dilluns, en la presentació als mitjans de l'exposició, l'artista no hagi pogut assistir però sí que té previst fer-ho el dia de la inauguració.

L'artista gairebé nonagenari és conegut pels seus paisatges, que descobria en els seus nombrosos viatges, però també pels seus gravats, una tècnica que va començar a desenvolupar arran del consell d'un dels mestres que va tenir a l'Escola de Belles Arts de Madrid.

L'exposició s'estructura en tres grans blocs arran d'un fil conductor: els viatges del pintor i com ha reflectit aquest esperit 'aventurer' en la seva obra. Així, el primer bloc està dedicat a les pintures, tant de ciutats d'arreu del món (Oslo, París, Roma) com dels paisatges del Delta de l'Ebre i interior de les Terres de l'Ebre. El segon bloc tracta de la internacionalitat i virtuosisme de l'artista; mentre que el tercer bloc està dedicat als gravats, tècnica que l'ha fet conegut arreu del món. En aquest bloc hi ha diverses catedrals europees, arquitectures de les Terres de l'Ebre, i paisatges de les Terres de l'Ebre.

Algunes de les peces que es veuran a la mostra hi ha la catedral de Tortosa (1946), la de Sant Esteve a Viena (1952), el Gran Canal de Venècia (1949), l'Empire State Building pintat durant la seva estada a Nova York (1956), el Delta de l'Ebre (1981) o Miravet (1981).

La comissària de la mostra ha explicat que ha hagut de fer una selecció "acurada" de la quantitat de material "magnífic i increïble" del fons personal de l'artista, i ha assegurat que tot i que la manca de pressupost impossibilitava fer una antològica del pintor 'ni falta que ha fet'. "Les obres que veurem són aquelles de les quals l'artista no se n'ha volgut desprendre mai i són treballs d'una qualitat increïble", ha manifestat Núria Gil.

L'exposició es va començar a treballar des de fa un any aproximadament, i com ha dit, el director dels serveis territorials de Cultura i Mitjans de Comunicació a les Terres de l'Ebre, Xavier Vega, "és l'homenatge del Govern a un artista que potser ja fa temps que se li hagués hagut de fer". Per Vega, la figura de Benet Espuny és clau en la història de la pintura catalana del segle XX, i ha apuntat que l'artista tortosí "es mou entre els artistes de l'excel·lència i la genialitat".

L'exposició 'Benet Espuny: L'artista des de l'ànima' es podrà visitar des del dissabte 19 de juny fins el 30 de juliol, i servirà per inaugurar la nova sala d'exposicions Joan Cid i Mulet del renovat Palau Oliver de Boteller, seu dels serveis territorials de Cultura i Mitjans de Comunicació de les Terres de l'Ebre.

Trajectòria artística

Tot i que els últims quadres del pintor daten del 1993, Benet Espuny, nascut al número 1 del carrer Ros de Medrano de Tortosa, al barri del Rastre, va començar a dibuixar des de ben petit als quaderns de l'escola, pintant el seu primer oli als 15 anys. El 1942 va matricular-se a l'Escola Superior de Belles Arts de Sant Jordi de Barcelona, i al 1945 va fer la primera exposició individual a Tortosa -la darrera va ser al 2002 al Centre del Comerç-.

Alguns punts claus de la seva trajectòria són l'any 1946, quan guanya la beca assignada a Paisatge de Madrid 'Pensión del Paular' que el fa viatjar per tot Europa. Posteriorment, guanya el Gran Premi de Paisatge de l'Acadèmia de Belles Arts d'Espanya a Roma. L'any 1950 està present a la XXV Biennal de Venècia, amb tres obres, on també exposava el mateix any Pablo Picasso.

L'any 1954 exerceix com a professor a l'Escola d'Art de Tortosa, i la Pensió del Comte de Cartagena li proporciona la possibilitat de viure dos anys a Nova York. Marxa i exposa al Waldorf Astoria de Nova York. Al 1957 opta per no tornar a casa i marxar a Equador i Veneçuela. Allà es casa i té tres filles. L'any 1971 decideix tornar a viure a la seva Tortosa natal.