Les organitzacions de consumidors estaran regulades per aquesta nova llei, que també reforça els drets dels usuaris en l'àmbit de la salut i de la seguretat en el consum. La diputada del PSC i relatora de la llei, Judith Carreras, ha defensat que es tracta d'una normativa "necessària i ambiciosa" perquè l'última regulació en matèria de consum es remunta 20 anys enrere, va dir.
Carreras considera que la llei servirà d'estímul per sortir de la crisi econòmica perquè millorarà les condicions de consum dels usuaris, i la ha qualificat de "peça fonamental per a la recuperació econòmica".
Grup mixt i PP parlen d'"absurd" i d'"instar al terror"
José Domingo (Grup Mixt) ha criticat que "el quadre sancionador de la llei és absurd", i ha recordat que la legislació estatal fixa que les sancions més greus no poden superar els 600.000 euros, mentre que la nova llei arriba al milió. Per la seva banda, la popular Eva García ha retret al Govern que la normativa insta "la persecució i el terror" en matèria sancionadora, i a més opina que posa traves a la recuperació econòmica de les empreses catalanes perquè les converteix en menys competitives, va dir.
CiU s'ha abstès perquè valorar que la llei s'ha elaborat amb presses, no té seguretat jurídica, i destil·la, segons el diputat Xavier Dilmé, "desconfiança cap als consumidors i les empreses", els principals afectats per la regulació.
Aferrar-se a la sentència del TC
El debat final sobre la llei ha transcorregut amb contínues referències a la sentència del Tribunal Constitucional (TC) sobre l'Estatut. El diputat del Grup Mixt José Domingo considera que la votació d'aquesta llei és "la primera mostra de desacatament a la sentència" del Govern i CiU, mentre que el PP creu que la sentència converteix part de l'articulat en constitucionalment "dubtós".
El PSC ha defensat que la nova normativa és "absolutament respectuosa" amb l'Estatut, tant en matèria competencial com lingüística, mentre que ICV ha destacat que la llei demostra "més que mai la utilitat de l'Estatut per ampliar els drets dels ciutadans".
El Consell de Garanties Estatutàries, instat pel PP, va dictaminar que la llei s'ajustava a l'Estatut i a la Constitució, encara que es va pronunciar abans que el Tribunal Constitucional (TC) decidís sobre la norma catalana. Per això, tant PP com Grup Mixt han demanat que la votació sobre aquesta llei s'ajornés perquè la decisió de l'Alt Tribunal modifica l'Estatut, i han apuntat que la nova normativa podria ser inconstitucional. La Mesa de la cambra ha rebutjat aquesta possibilitat.
Si (
No(
