Un sistema dissenyat per investigadors de la UAB permet conèixer als conductors les places d'aparcament lliures de què disposen

El sistema l'han desenvolupat investigadors de la Universitat Autònoma de Barcelona, de l'empresa WorldSensing i del Centre Tecnològic de Telecomunicacions de Catalunya, i està ideat per tal de facilitar la mobilitat en grans ciutats. Consta d'un dispositiu, semblant a les balises lluminoses de les rotondes, que s'incorpora semienterrat en les places d'aparcament i que detecten si està ocupada o està lliure. Automàticament, el dispositiu emet un senyal al mecanisme de la plaça més propera, i aquesta a la següent fins arribar al punt receptor de totes les senyals i que transmet la informació a un servidor d'internet.

"Les dades es retornen llavors a aparells, com un receptor GPS amb connexió a Internet, a telèfons mòbils o a la mateixa web, i el guiarà fins la plaça d'aparcament lliure més propera", explica Ignasi Vilajosana, gerent de l'empresa WorldSensing, que destaca que l'objectiu d'aquest giny és "fer més senzilla la vida del ciutadà oferint-li una millor gestió del trànsit". A més també permetrà reduir les emissions contaminants, evitant l'alliberament de fins a 400 tones de diòxid de carboni a l'any només a la ciutat de Barcelona.

Per tal de garantir la bona indicació de les places lliures, els dispositius localitzats a les places d'aparcament estan interconnectats entre si a través d'un sistema "multihop", que transmet les dades d'una a l'altra fins arribar al dispositiu que les recull i les reuneix al servidor. La connexió amb els aparells de què disposin els usuaris seria gratuïta, i també existeix la possibilitat de mostrar el nombre de places lliures per carrers a través de panells lluminosos.

El projecte ha tingut un pressupost de 400.000 euros, i es calcula que el cost d'instal·lació del sistema en cada plaça és de 170 euros, un cost, però, que es sufragaria en un parell d'anys gràcies a l'increment de rotació d'aparcament a la zones blava i verda i perquè els usuaris hi tindrien el seu vehicle més estona aparcat gràcies a la reducció del temps de recerca. "Si s'incrementés el temps d'aparcament en cinc minuts més, suposaria un guany de cinc milions d'euros anuals", assenyala Vilajonsana, que posa com exemple el cas de Madrid, on es recapten uns 70 milions d'euros anuals.

El projecte s'ha presentat en fase de prova en un aparcament de la UAB, però diversos ajuntaments, com els de Barcelona, Sabadell, Mataró, Sant Cugat o Barbastro, s'hi han interessat. En els propers mesos es podria dur a terme una prova pilot en una zona urbana.