L'Audiència Nacional denega el permís per homenatjar a Laura Riera per considerar que l'acte enalteix el terrorisme

Ruz recorda que l'acte té previst fer un homenatge a Laura Riera, col·laboradora d'ETA però també a Marina Bernadó Boada i Dolores López, d'origen català i que també compleixen condemnes per terrorisme a França.

El jutge considera que si s'entén el context de convocatòria es pot "indiciàriament" comprendre que els actes de benvinguda estan dirigits "a l'enaltiment i el reconeixement públic de persones terroristes que pel fet de ser-ho, amb justificació de les greus activitats delictives que en el seu dia van portar a terme".

El lema de la manifestació "no pot deixar d'interpretar-se com una legitimació de les activitats terroristes que van portar a terme les condemnades", assegura el magistrat. Els convocants consideren que la lluita armada segueixen vigent amb "el conseqüent menyspreu i humiliació que el plantejament suposa per qui resulta perjudicat per l'acció terrorista d'ETA".

Per tot això, s'ha de concloure "racionalment" que aquesta manera d'actuar "justifica els actes de terrorisme i dona suport a qui els comet, que es el que imposa la direcció de la banda terrorista d'ETA" Per tot plegat, l'acte suposa una "exaltació del currículum delictiu" de les tres condemnades per terrorisme i també una exaltació a l'organització terrorista ETA.

El magistrat considera que els organitzadors no es poden acollir al dret de reunió que conté la carta magna perquè tenen un "fi il·lícit". Tampoc pel fet d'haver-ho publicitat per Internet i penjant cartells, ja que segons el jutge, és una forma de "propiciar el reconeixement públic dels protagonistes".

Aquest dijous el fiscal va emetre el seu escrit en el que considerava les agrupacions que havien convocat l'acte pretenen "denunciar" que els membres d'ETA són "presos polítics", el que suposa, segons el fiscal, un "menyspreu" a les víctimes directes o indirectes de les seves accions delictives. "L'enaltiment d'una persona que només té com a mèrit destacable i conegut per aquests col·lectius el de la seva pertinença a una organització terrorista suposa, de fet, que s'està mostrant públicament el seu acord amb la denominada "lluita armada que es desenvolupa, justificant-la i menystenint i humiliant als que són perjudicats", assegura el fiscal.

Sobre dos dels col·lectius convocants, Rescat i SAT, són "agrupacions d'individus que no estan donades d'alta oficialment a cap registre", el que suposa que la trobada es convoqui a través d'Internet o amb cartelleria sense que aparegui cap persona que sigui "organitzadora o coordinadora". Per la fiscalia això s'entén com un "desig d'impedir la seva identificació per eludir les previsibles responsabilitats penals" que es derivarien de la convocatòria.

La petició de Dignidad y Justicia de prohibir l'acte d'homenatge de Laura Riera va permetre que el jutge de l'Audiència Nacional, Pablo Ruz, hagi pogut obrir diligències per investigar si de celebrar-se es cometria un delicte d'enaltiment del terrorisme.

Abans la fiscalia de l'Audiència Nacional havia avançat que demanaria tots els informes preceptius abans de decidir si l'acte d'homenatge a Laura Riera s'ha de prohibir per constituir un delicte d'enaltiment al terrorisme. Per aquest motiu, la fiscalia ha demanat al Departament d'Interior de la Generalitat que li remeti la informació necessària sobre aquesta convocatòria. Aquesta informació ja és en mans de la fiscalia de l'Audiència.

Prèviament, Ciutadans i el Partit Popular ja havien reclamat que la fiscalia actués. La presidenta del PPC, Alícia Sánchez Camacho, ha considerat una "vergonya i una indignitat democràtica" que una col·laboradora del Comando Barcelona sigui homenatjada durant les festes de Gràcia el dissabte 21 d'agost. Aquest comando, ha subratllat, és el responsable de la mort de dos regidors del PPC. També ha denunciat la "passivitat" de l'Ajuntament de Barcelona i de la Generalitat en aquesta qüestió.

L'Ajuntament de Barcelona va precisar que no ha autoritzat cap acte d'homenatge a Laura Riera, condemnada a nou anys de presó per col·laborar amb el comando Barcelona d'ETA fent tasques d'informació. El consistori ha dit que les Festes Alternatives de Gràcia tenen un permís general i que els organitzadors en cap moment han demanat autorització per celebrar aquest acte en concret.