Setembre comença a deixar la xafogor de banda, però sembla que des del punt de vista polític es comença a calentar. Normal, si tenim en compte les dates a les que estem arribant, les mateixes que li produeixen al President de la Generalitat una mandra més que evident.
L'infatigable Josep Huguet ha tret el caparró aquesta setmana per anunciar l'exigència del Nivell C de català a tots aquells professors universitaris de nova contractació i dóna un marge d'un parell d'anys per aquells que el tinguin que homologar en el cas de produir-se algunes de les excepcions contemplades.
S'han produït tot tipus de reaccions però sens dubte, una de les que més impacte ha tingut ha estat la d'en Xavier Sala-i-Martin que s'ha manifestat no només en contra de la mesura, sinó que ha advertit de la seva marxa de la Universitat Pompeu Fabra si a algú se li passa pel cap fer-li cap prova. És evident el coneixement del català d'aquest economista i docent a la Columbia University -entre d'altres universitats nord-americanes-, és també evident la seva habitual defensa del nacionalisme, així com la seva estima a Catalunya i la seva llengua.
Però el que és també evident és el seu esperit liberal, que li fa veure de manera clara que no és compatible amb la imposició i l'intervencionisme del poder públic, interferint en la lliure marxa de les idees, comportaments, gustos o preferències. I aquí és on està el problema.
Més enllà del provincianisme, en el que no només ha caigut el senyor Huguet sinó la gran part de membres d'aquest agònic tripartit (des de ja fa massa temps) -que no fan altra cosa que en nom de Catalunya, ofegar-la-, el que m'agradaria saber és si realment els plantejaments liberals poden casar-se en el fons amb una concepció nacionalista a l'hora de gestionar i organitzar un poble.
La meva reflexió, en aquest sentit, aniria en la línia de saber si podem creure o no en aquesta compatibilitat. Jo, personalment, tinc els meus dubtes; i els tinc, entre d'altres raons, perquè crec en la vàlua del Professor Sala-i-Martin, comparteixo molts del seus plantejaments econòmics de la societat, però des d'una òptica d'organització d'Estat ben diferent.
Tan sols això. Es pot ser, llavors, liberal i nacionalista? Anirem, si voleu, indagant-ho en properes columnes.
Si (
No(
