El president dels catalans només sembla obsessionat per la seva por a la independència

Per a ell, segons el camí que prengui Catalunya el 28 de novembre, "pot cessar l'interès de compartir un projecte col·lectiu i suposar un increment de la tensió, amb l'objectiu d'arribar a la definitiva ruptura emocional i política", ha dit. I ha afegit, a més que "alguns mai han amagat que aquest és el seu objectiu, mentre que altres no s'atreveixen a confessar-ho aquí -a Madrid-, però quan els convé aparenten compartir allà -a Catalunya-", ha asseverat en al·lusió implícita a ERC i CiU.

Així ho ha manifestat durant la celebració de la Diada a Madrid, a la Residència d'Estudiants, on ha estat acompanyat pels ministres de Treball, Celestino Corbacho, i la de Defensa, Carme Chacón; el delegat del Govern a Madrid, José Cuervo; i membres del Tribunal Suprem i del CGPJ.

Per a ell, celebrar la Diada a Madrid reflecteix precisament la intenció majoritària dels catalans de seguir en una Espanya "que sàpiga evolucionar institucionalment". La intenció de Montilla és "treballar en la direcció de la voluntat inequívoca de la majoria de catalans de seguir treballant en un col·lectiu, el de l'Espanya plural, de formar part d'una Espanya que sàpiga evolucionar fàcilment, sense por a trencar-se, amb la seguretat de la seva extraordinària riquesa ".

Per això, ha demanat joc net i claredat en la campanya, en un moment en que "el diàleg s'imposi per sobre del soroll" i en què "la unió de la societat catalana estigui per sobre de separadors i separatistes". Punt aquest on sembla no haver copsat mai quina és la realitat del país que comanda, atès que al carrer no hi ha els conflictes que només ell i alguns més semblen veure. Greu, per al president d'una nació

Finalment, Montilla s'ha mostrat -de manera força optimista, tot sigui dit- convençut que l'any que ve tornarà a reunir-se amb els seus companys catalanistes, com per exemple Carme Chacón, en la celebració de la Diada a Madrid, sent de nou el president de la Generalitat.

Estatut

Montilla ha destacat que una de les minves de la situació actual, la crisi político-institucional, ha tingut el seu punt crític a Catalunya amb la sentència de l'Estatut. En aquest sentit, ha manifestat que des del primer moment ja va advertir de la gravetat creada -falta saber si es refereix a quan sent ministre d'Indústria va presentar 62 esmenes en contra del text sorgit del Parlament de Cataalunya- i de la "necessitat de refer el pacte que ho va fer possible".

A més, ha ressaltat que la sentència va tenir un impacte extraordinari a Catalunya, i que per això, "seria un gran error actuar com si estiguéssim davant d'una irritació passatgera", ja que "el malestar no és superficial ni passatger".

Així mateix, Montilla ha ressaltat que porta tres anys advertint del "risc d'un sentiment creixent de desafecció", i la seva advertència és que es donin "les condicions perquè Catalunya trobi un acomodament a Espanya", que la sentència han dificultat encara més.

Finalment, el president ha assenyalat que s'estan vivint "temps difícils, amb més incerteses de les habituals", que porten a acceptar situacions de crisi, "situacions sense sortida fàcil ni simple, que exigeixen claredat, determinació i coratge", ha asseverat Montilla que ha conclòs assenyalant que "l'encert del caràcter d'aquestes crisis va a dependre de si seguirem avançant".