La Generalitat amaga el cost de la visita del Papa alhora que reconeix que el dispositiu electoral serà més car que el darrer

La Generalitat segueix rebutjant fer públic el cost de la visita del Papa a la capital catalana. En preguntar sobre aquesta xifra en la roda de premsa posterior al Consell Executiu, el conseller de Governació i Administracions Públiques, Jordi Ausàs, que aquest dimarts ha exercit de portaveu del Govern, ha dit: "No li sabria dir, és difícil poder donar una resposta en aquest sentit ". Mentre que el Govern no fa pública aquesta xifra, a Galícia, l'altra autonomia que recorrerà el Pontífex en el seu viatge a Espanya entre el 5 i el 7 de novembre, la Xunta ha xifrat en prop de tres milions d'euros el cost de la visita papal.

El que sí se sap, però, és que la Generalitat gastarà 26 milions d'euros en el dispositiu per a les pròximes eleccions catalanes, un 9,8% més que fa quatre anys, segons ha confessat el propi Ausàs. El conseller de Governació i Administracions públiques ha dit que aquest increment es deu a la pujada de l'IPC a Catalunya al llarg de la legislatura.

Jordi Ausàs ha dit que en total s'havien pressupostat 28 milions per la campanya catalana, encara que, arran de les polítiques d'austeritat, s'ha aconseguit reduir ja el cost en dos milions d'euros. En aquests 26 milions, figuren d'una banda les subvencions als partits i coalicions que es presenten a les eleccions i una campanya que el Govern posarà en marxa en breu per fomentar la participació.

Pel que fa a les subvencions als partits, aquestes depenen del resultat electoral que obtinguin. Rebran un 90% de la subvenció com a bestreta, i en funció dels resultats, després hauran de pagar o cobrar del Govern. Cada partit rebrà 20.127 euros per escó obtingut i 0,76 per sufragi. A més, si aconsegueixen formar grup parlamentari, rebran 0,21 euros per votant en cadascuna de les circumscripcions electorals.

Fomentar la participació

Aquestes seran les primeres eleccions autonòmiques amb una campanya institucional de foment de la participació que arribarà a les 41 comarques catalanes.　Encara no ha transcendit el cost d'aquesta campanya que, segons Ausàs, dóna compliment a l'Estatut, que estableix que els poders públics tenen l'obligació de fomentar la participació electoral. La campanya es posarà en marxa el 11 d'octubre i finalitzarà un mes més tard, ja que l'11 de novembre comença la campanya electoral.

Aquesta també serà la primera campanya 2.0 de la història de Catalunya, ja que la Generalitat ha habilitat canals d'informació i participació en les xarxes socials Twitter i Facebook. Aquest dimarts s'ha posat en funcionament la pàgina web parlament2010.cat que donarà informació sobre el procés, i també s'informarà a través del telèfon d'atenció al ciutadà 012.

La gestió electoral serà totalment electrònica en 101 correus electorals situats a Vic, el Prat de Llobregat (Barcelona), la Bisbal d'Empordà (Girona), Lleida, la Seu d'Urgell (Lleida), Montblanc i Tortosa (Tarragona), on resideixen més de 207.000 electors.

A la resta de municipis, en els menys de 10.000 habitants la transmissió dels resultats es farà per la via telefònica habitual. A la resta, a través d'una PDA, i en tota Catalunya, es distribuiran més de 3.200 aparells d'aquest tipus. El 28 de novembre, estan cridats a les urnes 5.229.651 catalans, gairebé 18.000 més que fa quatre anys, dels quals 3,9 milions viuen a la província de Barcelona.