El cas és que la Chiqui es transforma a l'àlbum en una mena de superheroïna a la qual no arriben als talons -com diu la promoció- ni Barbarella, ni James Bond. Curiosament, les referències a aquest darrer personatge donen més joc del què podria semblar. Efectivament, tot i que en versió femenina, el famós agent 007 tindria concomitàncies amb la Chiqui del còmic. Però és que, encara més, com tots sabem, l'espia de l'MI-6 va ser creat per Ian Fleming. Que alhora també va escriure la novel·la Chitty Chitty Bang Bang, dedicada al públic infantil. I curiosament -i no pel què fa referència als destinataris, eh?- també aquesta darrera faceta de Fleming la podem trobar en el còmic en qüestió, encara que només sigui pel títol que, com fins ara no havíem explicat, és Chiqui ¡Bang! ¡Bang!.
Perquè? Doncs perquè si mirem, tinguem l'edat que tinguem, en algun moment a tots ens agrada somniar que podem ser superherois. Per bé que aquesta sigui una divertida idea però, no ens enganyem, segurament fruit de l'infant que seguim portant dintre. I la Chiqui, això, ho ha aconseguit.
I de què va el còmic? Doncs és la història d'una noia que utilitza les seves armes de seduir... Bé, deixem-nos d'eufemismes políticament correctes: utilitza el seu cos espectacular (en aquest punt, cal recordar que és ficció, eh?, no ens confonguem) per a deixar rendits als homes i, en aquestes, el fill del president s'encapritxa d'ella. I bé, no desvetllarem més misteris...
Chiqui ¡Bang! ¡Bang! s'ha presentat aquest dimarts a la seu d'Ediciones Glénat on la Chiqui ha fet un strip-tease amb la torre Agbar de fons (acudits fàcils, no, si us plau) com a aperitiu. Posteriorment, ha explicat els ets i uts de la seva transformació en personatge de còmic.
I és així com ha confessat no ser, precisament, una gran lectora de còmics. De fet, ha dit que no n'havia llegit mai cap. I aquesta inexperiència la va conduir, a l'hora de donar el vist-i-plau a la història, a mirar els dibuixos però no els textos, amb la qual cosa ara voldria donar -pel que es desprenia de les seves paraules- una estirada d'orelles a algú per l'atreviment en alguns d'ells. Naturalment, en to bromista perquè, de fet, està encantada. També ha fet palès que "ni els pits ni el cul que hi surten són, ben bé, els meus", encara que no com a crítica. El que sí ha volgut deixar ben clar, però, és com de meravellada ha quedat en veure que, tot i que no es coneixia amb César Carpio (el dibuixant), aquest, només a través de vídeos, ha sabut captar els seus moviments, els seus tics a dalt de l'escenari. "Em veig talment jo", ha dit. Chiqui Martí ha dedicat l'àlbum a moltes persones. Però a una sobretot: la seva mare.
Si (
No(
