José Montilla acusa Artur Mas de "fer el joc" als atacs del PP contra la llengua catalana. "Què més ha de fer el PP perquè Artur Mas digui que no serà president amb els seus vots", (sic, perquè no hi ha interrogant; i jugada perquè ell, Montilla, ho va ser amb els d'ERC: perversió, doncs, perquè el president de la Generalitat també cau en contradiccions, vantant-se d'uns avals independentistes per guanyar el poder -sense participar ell de la idea- però critica que altres puguin fer el mateix amb formacions que no havien inclòs, abans, cap partit d'obediència no catalana al capdavant de la Generalitat. Amb Pujol el PP mai va manar a Catalunya). Però, malgrat tot, José Montilla és president de l'Executiu català amb els seus odiats republicans. I ficat en aquest embolic pervers, el cert és que aquesta condició de màxim governador de Catalunya, s'agafi com s'agafi, l'obliga a tenir algun reflex de catalanitat, encara que sigui fent combregar amb rodes de molí. La web oficial del Govern català no aconsegueix ni això.
José Montilla diu que Mas "dona ales" al PP quan el que hauria de fer és dir que no pactarà mai amb una força que s'oposa a la llengua catalana. Montilla oblida que l'incondicional suport del PSC al PSOE no ha aconseguit que s'arribi gaire més lluny en els aquests objectius, sinó és que ens hem de creure les falses declaracions d'intencions. Guant hipòcrita de seda del PSOE davant autoritarisme, dur, sense dissimular del PP: el resultat és el mateix. La realitat final vers la llengua de Catalunya -i altres realitats- és la que hi ha, encara que manin a l'Estat els correligionaris de Montilla (Bono, irònicament, per exemple).
Montilla, els dels vuitanta
Però l'actual president de la Generalitat encara s'esforça -tot i la manca de credibilitat- per fer del catalanisme -el seu, equiparable a la moixa idea del concepte 
als vuitanta- entès a la seva manera, una certa bandera. I així explica que "com a catalanistes i federalistes, ningú farà més que els socialistes en defensa de la llengua". Fórmules que, tot sigui dit, avui en dia recorden a aquell tarannà catalanista dels anys de primera democràcia que encara entenia que la diferència s'havia de basar en l'espanyolitat ben entesa en termes de diferenciació. I recorda, a més, que el seu Govern ha aprovat, per exemple la Llei del Cinema -qüestionada per l'oposició nacionalista per poc ambiciosa-.
Però Montilla queda retratat com a dubtós catalanista quan la pròpia Generalitat és incapaç de trobar-ne el perfil en aquest sentit. Cal pensar que una web institucional com la del Govern català -com qualsevol mitjà depenent d'un poder, i sense que la màxima hagi de ser criticable, si no és que es vol caure en la hipocresia- ha de tenir els elements necessaris per a defensar al seu màxim representant. I ni així. La pàgina web -que hom pot trobar adjunta en aquesta notícia- mostra un historial de l'actual president de la Generalitat on qualsevol referència al catalanisme brilla per la seva absència. I, de fet, encara que pugui semblar subjectiu, s'ha de dir que li confereix una imatge de gris funcionari.
Si (
No(
