Com el rei despullat del conte, els caps de llista de les sis formacions parlamentàries catalanes s'han vist sotmesos a la teràpia de la tele. Res de banys de masses als mercats, als mitings nocturns amb gent convençuda ni actes sectorials amb els agents socials per explicar-lis el programa. Els candidats han estrenat en aquesta campanya el format televisiu de Tinc una pregunta per a vostè.
A fe que no han estat preguntes massatge. Tampoc han caigut els conciutadans en la temptació de posar vermells al polític que no sap el que costa una barra de pa o la targeta T-10 del transport públic. Han estat a més alçada que això. És clar, hi ha qui ha experimentat allò dels dos minuts de glòria i la matxada de l'"ara s'enterarà aquest". Això de "si jo estigués amb fulanet li diria això i allò" dut a la pràctica. Saben què sol passar en aquest casos'? Doncs que la fera és més dòcil que el militant més fidel.
Al plató de TVE Catalunya substancialment sen va sortir uns i altres. I això que els hi van posar algunes trampes i algunes travetes. Però va estar bé que els polítics confrontin amb els ciutadans les seves inquietuds. Les seves preguntes normalment no tenen res a veure amb les que fem els periodistes. De manera que endavant, perquè és el poble, i no la premsa, qui fa guanyar (i perdre) unes eleccions. Per això, ni que sigui per una nit, els polítics els escolten.
Si (
No(
