Catalunya plora a Heribert Barrera

El polític republicà ha estat un dels grans referents de l'independentisme català: procedent de família republicana, ja de jove es va implicar a ERC, i després de 40 anys de lluita antifranquista, entre 1980 i 1984 va ser el president del Parlament en la primera legislatura. Va néixer a Barcelona el 6 de juliol de 1917, i el seu pare era Martí Barrera, diputat al Parlament republicà i conseller de la Generalitat republicana. Barrera es va llicenciar en Química a Barcelona i després en Matemàtiques i Enginyeria Química a Montpeller, i va iniciar la seva activitat política de molt jove: el 1934 va ingressar a la Federació Nacional d'Estudiants de Catalunya (FNEC) i any següent es va incorporar a les joventuts de ERC. Durant la Guerra Civil Espanyola va lluitar al front amb el bàndol republicà i el 1952, després de dotze anys d'Exili a França, va tornar a Catalunya per reorganitzar de manera clandestina ERC, partit del qual va ser el seu màxim dirigent i secretari general el 1976 i 1987 i que va presidir entre 1989 i 1995. Va ser diputat al Congrés entre 1977 i 1980, diputat al Parlament entre 1980 i 1988, va presidir aquesta cambra entre 1980 i 1984 i també eurodiputat entre 1991 i 1993. Després de la reedició del segon tripartit el 2006 entre ERC, PSC i ICV-EUiA, Barrera es va mostrar crític amb la direcció del partit, fins a abandonar la formació el 2009 per situar-se en Reagrupament, escissió liderada per l'exconseller republicà Joan Carretero. L'últim acte públic en què va participar va ser aquest mateix juliol, quan va assistir el dia 9 a la manifestació a favor de la independència que es va fer per commemorar el primer aniversari de la retallada de l'Estatut. Barrera s'havia mostrat sempre molt crític amb l'Estatut de 1979, que va definir com un "fracàs estratègic" ja que, segons ell, els partits catalanistes podrien haver obtingut molt més davant la debilitat d'Adolfo Suárez. Segons la seva opinió, aquest fracàs es devia al fet que no hi havia una majoria nacionalista en aquells moments, davant la força del PSC i del PSUC i la "cessió" de CiU. Trajectòria acadèmica A part de la seva activitat política, Heribert Barrera va destacar en la seva activitat com a científic que es va desenvolupar en diferents àmbits: com a investigador, professor, i autor d'articles publicats en premsa especialitzada internacional. Així, entre 1948 i 1951 va ser professor de electroquímica a la Universitat de Montpeller, alhora que investigava per al Centre National de la Recherche Scientifique de França. Entre 1959 i 1960 va ser becari postdoctoral a la Universitat de New Hampshire (EUA), el 1959 va obtenir el Premi Prat de la Riba de l'Institut d'Estudis Catalans (IEC) pel seu treball Noves contribucions a la síntesi d'àcids arilalifàtics i a la teoria de l'acilació intramolecular, i va ser catedràtic de química inorgànica a la Universitat Autònoma (UAB) entre 1970 fins a la seva jubilació, el 1984. Entre els anys 1959 i 1960 va reprendre les seves investigacions a la Universitat de New Hampshire, als Estats Units. A més del seu treball científic com a especialista en Química Orgànica i de la seva col.laboració en alguns llibres de redacció col·lectiva, és autor de nombrosos treballs d'investigació en revistes especialitzades franceses i nord-americanes. Va presidir la Societat Catalana de Ciències Físiques, Químiques i Matemàtiques (1976-1978), també va ostentar la presidència de l'Ateneu Barcelonès entre 1989 i 1997 i va rebre l'any 2000 la Medalla d'Or de la Generalitat.