Un president defensor de l'autogovern

Esta setmana assistim a Les Corts Valencianes al debat de política general de la Comunitat Valenciana, el debat al voltant de l'estat de la nostra terra. Un debat important, ja que quasi partim de zero una volta superades les insidioses campanyes contra la nostra terra, les quals han atenallat el quefer polític per estes latituds. Pareix que podem començar de nou... ja no hem de ser els culpables de tot, els "sparring" de la crítica desnaturalitzada, l'exemple de tot el pitjor...

Ahir el President Alberto Fabra va protagonitzar la jornada amb el discurs més esperat: es va conjurar per a no perdre cap mena d'intensitat en la seua faena de seguir treballant per esta terra i avançar pel camí de la recuperació; defensa a ultrança d'un nou model de finançament que acabe amb la discriminació secular d'esta comunitat; aposta per les inversions en infraestructures productives, ecucatives i sanitàries i pels sectors productius en especial el turisme i l'agricultura; compromís per la regeneració democràtica i pel govern obert i trasparent; revisió de la nostra llei electoral i millora en l'eficiència de les institucions estatutàries; armonització legislativa i simplificació del nostre sector públic; defensa de totes i cadascuna de les polítique socials...

Noves idees davant temps difícils, eixe és el repte que societàriament ens hauriem de plantejar. Una ambició al servici de tots els valencians, des de la il.lusió pel futur del nostre poble. Uns altres continuen enrocant-se fora de joc, encabotant-se en allunyar-se del sentir dels ciutadans, sempre fugint de les inquietuds i necessitats de les persones que conformen la nostra societat. Almenys pareix que els nostres dirigents empresarials ho han entés i han acceptat el repte del lideratge moral de la nostra terra...

President Fabra, ara toca començar a fer política en majúscules. Ara toca apostar pel futur de la nostra gent, per la consolidació de la nostra terra. Ara és el moment de repensar la Comunitat Valenciana. Amb tot, malgrat el maltractament injust i perpetu que rebem des de Madrid i el desficaci cíclic del nostre finançament autonòmic irrisori, els valencians podem viure un moment apassionant. Internament, la nostra pau social i identitària és un fet. L'endopolítica valenciana ha arribat a quotes insuperables, malgrat tot: no estàvem al mapa d'Europa i continuem sent referència internacional de modernitat. La nostra tradició lliurecanvista i exportadora, des de sempre, ens ha fet ser el territori espanyol més capdavanter i més connectat a l'Europa forta. I continuem així, malgrat tot i tots...

Tot i això, externament continuem tenim poc pes a l'Estat. La geopolítica valenciana bascula entre ser oblidats per Madrid i ser obviats per Barcelona. Som ferms competidors econòmics de Catalunya, però la nostra aliança amb Madrid no pot passar per la submissió, sinó per l'exigència. I encara i tot, la normalització de relacions amb els catalans ha de ser un objectiu clar. Hem de passar del complexe d'inferioritat a l'orgull de la valencianitat.

Davant esta situació, hem de tindre una premissa clara: tot el territori valencià ha de ser centre de les nostres accions. La centralitat de la CV ha de ser la nostra punta de llança per a tot. Representa la recuperació de l'orgull de la nostra identitat i la confiança de les nostres possibilitats com a societat moderna i vertebrada, consolidant la defensa de l'autogovern i l'aposta pel benestar. Identitat pròpia i oportunitats per a tots. Alberto Fabra ha de liderar esta defensa de l'Estat Autonòmic amb fermesa i convicció. I amb ambició de representar el valencianisme útil i intel.ligent que la nostra terra necessita.