www.diariocritico.com

Resolució de l’Estatut

Catalunya només és nació nominalment perquè jurídicament nació només ho és Espanya

Catalunya només és nació nominalment perquè jurídicament nació només ho és Espanya

Els diaris ABC i El Mundo avancen que sis dels deu magistrats del TC podrien fer seva la proposta de la ponent Elisa Pérez Vera

lunes 29 de marzo de 2010, 09:31h

Els rotatius ABC i El Mundo recullen aquest dilluns que sis dels deu magistrats del Tribunal Constitucional podrien donar suport a la nova proposta de resolució de la ponent Elisa Pérez Vera, la cinquena des que es discuteix el tema, sobre el recurs d’inconstitucionalitat presentat pel PP contra el nou Estatut de Catalunya, aquest dimarts farà quatre anys. Un dels aspectes més discutits, el concepte de Catalunya com a nació recollit al preàmbul (sense valor jurídic) podria ser respectat per la sentència, que tot i això remarcaria que l’única nació és l’espanyola, segons recull la Constitució. La ponent i la presidenta del TC, Maria Emilia Casas, busquen ara el suport d’un setè magistrat.

Tampoc seran declarats inconstitucionals els articles referents a la llengua, tot i que la sentència deixa clar que el castellà és la llengua oficial també a Catalunya i que, per tant, no pot ser marginada en cap cas pels poders públics.

En canvi, la proposta de sentència (que, segons els rotatius, si s’aprova es coneixerà com a màxim un mes després de Setmana Santa) retoca ostensiblement els articles referents al Poder Judicial. Els preceptes més importants seran declarats inconstitucionals i es reforçarà el principi d’unitat jurisdiccional governat pel Consell General del Poder Judicial. També s’estableix que el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya està sotmès al Tribunal Suprem, última instància de l’entramat jurídic espanyol.

Finançament i bilateralitat també han estat àmpliament revisats. Segons els rotatius la majoria d’articles es respectarien si la proposta d’Elisa Pérez Vera aconsegueix suport suficient, però alguns com l’establiment de tributs locals s’anul•larien, atès que es considera que correspon només a l’Estat. D’altra banda, hi ha articles que no s’anul•len però que són sotmesos a interpretació, és a dir que quedarien sotmesos a la supremacia normativa de l’Estat.

Els magistrats continuaran les reunions a l’espera que la presidenta del Tribunal Constitucional, María Emilia Casas, convoqui en les pròximes setmanes el Ple en què es donaria per bona la ponència redactada per Elisa Pérez Vera, on quedarien incorporats els pactes que han fet possible aquesta majoria.

Fruit d’aquest acord, el Tribunal Constitucional declararia inconstitucionals una vintena d’articles de l’Estatut i farien una lectura interpretativa de bona part de la resta. El recurs del PP es dirigia contra 114 dels 223 de la Llei i 12 de les seves 22 disposicions.

L’acostament s’ha produït en les últimes setmanes en què els jutges han continuat reunint-se en grups reduïts per assolir acords sobre articles concrets del text. Els magistrats van accelerar els contactes al passat mes de desembre i des d’aleshores, segons fonts del TC, han treballat gairebé en exclusiva en la sentència.

Durant tot el procés, Casas s’ha negat a fer servir el seu vot de qualitat que hauria servit per desempatar en cas que un nombre equivalent de magistrats es posicionessin a favor i en contra del text de la sentència. No obstant això, en les últimes setmanes la presidenta hauria mostrat la seva disposició a fer servir el seu vot doble si es produïa un nou enroc.

La sentència pot suposar un canvi de quadrant per a un tribunal molt qüestionat. Un terç dels membres actuals del TC haurien d’haver estat renovats fa més de dos anys i un altre terç hauria de cessar al mes d’octubre. Al maig, farà dos anys de la mort de Roberto García Calvo, que tampoc ha estat rellevat.

¿Te ha parecido interesante esta noticia?    Si (2)    No(0)

+
0 comentarios