La Fundació Tàpies mostra dues exposicions complementàries del fet creatiu

La primera exposició, Eva Hesse, Treballs d'estudi, presenta una sèrie d'objectes que aquesta experimentadora plàstica va concebre com a petits assajos per desenvolupar les seves obres. Es tracta d’unes creacions, l'estatus de les quals roman entre l'esbós i l'obra artística. La segona exposició Alma Matrix, de les artistes Bracha L. Ettinger i Ria Verhaeghe és una mostra de la concepció artística d'ambdues. En ella es presenta el procés creatiu com un espai de transferència, de cura envers els altres, com una via per entendre millor la condició humana.

Eva Hesse es va fer famosa al final dels anys seixanta per les seves escultures fetes a gran escala amb materials atípics com són el làtex o la fibra de vidre però també va produir moltes obres petites on experimentava amb els materials i processos que després utilitzava en les seves grans escultures.

Aquestes peces van ser anomenades peces de prova tot fent referència al seu estatus d'assajos merament tècnics, peces preparatòries per a la realització d'obres posteriors. Però l'exposició que s'inaugura demà a la Fundació Tàpies suggereix que aquestes peces no poden ser considerades estudis merament preparatoris.

Així ho explica Laurence Russell, directora de la Fundació, qui especifica que aquests objectes se situen entre el moment de l'estudi i l’obra d'art. D'aquesta manera, són una clara mostra del procés creatiu i la trajectòria d'aquesta artista americana morta prematurament.

L'altra exposició, una mostra conjunta de les artistes Bracha L. Ettinger i Ria Verhaeghe apropa el visitant a la concepció artística d'aquestes dues creadores relacionades amb el món de la salut i la medicina.

De fet, el concepte que dóna nom a l'exposició, “matrixial”, és un concepte desenvolupat per Bracha a partir de la connexió entre la seva pràctica psicoanalítica i artística. El concepte es refereix a la “matriu” com a model de confluència de recepció de trans-subjectiva en un espai comú.

Aquesta concepció explica bé com entenen ambdues el procés artístic. Molt influenciades per la seva pràctica professional i la relació terapeuta-pacient, ambdues entenen la pràctica artística com un espai de transferència, de reconnexió entre els subjectes i en definitiva de cura envers els altres.

Com explica la pròpia Russell, “l'intercanvi d'experiències i la intenció de manifestar un inconscient comú i compartit” es posen en relleu en les seves creacions. Són doncs una via per entendre millor la condició humana.

Les dos exposicions es podran veure del 13 de maig a l'1 d'agost a la Fundació Antoni Tàpies.