El ple ha començat aquest dilluns però Casas ha habilitat els dies següents per si cal continuar debatent. La presidenta sotmetrà al criteri dels seus companys la ponència que ella mateixa els va lliurar el passat dimecres al vespre, la setena des que l'Estatut va anar a parar a mans del TC, un text que retorna als plantejaments del primer projecte de sentència elaborat per Elisa Pérez Vera, que no va aconseguir sumar majoria.
Els deu magistrats que poden deliberar sobre l'Estatut tenen intenció d'emetre la sentència abans de l'Estiu i avançar-se a la renovació del TC que es du a terme al Senat i a la reforma de la Llei d'aquesta institució que passarà el primer sedàs aquest dimecres també al Senat. Maria Emilia Casas compliria d'aquesta manera el compromís no escrit de no interferir en els processos electorals, en aquest cas les eleccions catalanes previstes per la tardor.
Casas va assumir la redacció de la ponència el passat 19 de maig després del fracàs del conservador Guillermo Jiménez, que va retirar el seu escrit després de constatar que no havia estat capaç de convèncer ni l'ala més conservadora ni els progressistes.
La presidenta podria sotmetre el text a una prospecció –terme utilitzat pel Tribunal per evitar parlar de votació- en què cada magistrat posaria de manifest el seu criteri sobre la ponència, o bé directament a una votació que amb tota probabilitat acabaria tombant la redacció, perquè Casas no ha aconseguit, de moment, el suport de la majoria dels magistrats i només compta amb els vots del sector progressista tret de Manuel Aragón.
L'última vegada que es va votar una ponència va ser el 16 d'abril, quan el ple va rebutjar per sis vots a quatre el text de la progressista Elisa Pérez Vera, que declarava inconstitucionals una quinzena d'articles de l'Estatut i en sotmetia 20 més a interpretació.
La votació de la ponència de Casas és l'avantsala de la votació bloc per bloc o article per article de la què en sortiria una sentència més restrictiva, perquè en bona part dels punts s'imposaria la majoria que forma el bloc conservador.
Casas ja va anunciar que tenia intenció d'activar aquest mecanisme –llargament demanat pels conservadors- si no prosperava la seva ponència, i fins i tot va comunicar als magistrats la formula com funcionaria. Segons fonts del TC, cap magistrat s'ha oposat a fer servir el sistema de votació article per article.
Casas pot posar en marxa el procediment del vot per articles emparant-se en l'article 254 de la Llei Orgànica del Poder Judicial, que estableix que 'la votació, a judici del president, podrà tenir lloc separadament sobre els diversos pronunciaments de fet o de dret que hagin de fer-se, o part de la decisió que s'hagi de dictar'.
Aquest article també estableix l'ordre en què es farà la votació, perquè dicta que es pronunciarà "primer el ponent, i després la resta dels magistrats per ordre invers a la seva antiguitat", i que un cop començada, la votació "no podrà interrompre's si no és en cas de força major".
La presidenta està decidida a emetre una sentència abans de l'estiu. Així ho ha assegurat en alguna ocasió en converses amb els periodistes i així ho va afirmar també aquesta setmana des de Barcelona el magistrat Pablo Pérez Tremps, l'únic dels 11 magistrats que no pot participar en les deliberacions a causa de la recusació que el PP va presentar en contra seva per haver fet estudis sobre l'Estatut.
Però el ple d'aquest dilluns resoldrà primer els dos recursos de súplica presentats per la Generalitat i el Parlament contra la seva decisió de no declarar-se incompetent i contra la negativa dels magistrats de rehabilitar Pérez Tremps en cas d'una votació bloc a bloc i article per article. Segons fonts del TC, no sembla possible que es facin enrere en cap dels dos punts.
Mentrestant, al Senat estan en marxa dos processos paral·lels que han de determinar el futur del Constitucional. El primer és la reforma de la Llei Orgànica del Tribunal Constitucional (LOTC) sol·licitada per l'Entesa i CiU. Els socialistes espanyols ja han avançat que donaran suport a la presa en consideració del text. Serà el dia 23 en ple, i un cop sumin majoria simple amb els grups minoritaris, el text passarà al Congrés.
L'altre procés és el de la renovació dels quatre magistrats nomenats pel Senat, pendent des de finals del 2007. El president Montilla va aconseguir reactivar-lo, però la decisió de la Mesa de deixar fora del procés de selecció un dels candidats del PP, l'exportaveu del CGPJ Enrique López, ha provocat l'amenaça del PP de tornar a bloquejar la renovació. Si el Senat no accepta López, els populars podrien recórrer la decisió al TC.
Si (
No(
