Surt rentable mantenir la Dessalinitzadora del Llobregat amb tot el que ha plogut?

Algunes de les mesures d’aquest pla? Doncs restringir el rec i la neteja amb aigua potable i les fonts ornamentals a l'àrea de Barcelona. Però es seguia sense pal·liar la crisi de l’aigua. Així doncs, els polítics van donar un pas més, un pas que implicava la participació de l’exterior. Per tant, el conflicte estava assegurat. Van decidir llavors portar 24 vaixells amb aigua potable, actuació que va suposar un cost de 17 milions d'euros. Però aquesta mesura no estava exempta de polèmica: que si el vaixell que transportava l’aigua potable havia transportat anteriorment productes químics, que si el que procedeix de Marsella no porta aigua potable i per tant ha de passar per la potabilitzadora de Sant Joan Despí (una despesa més), que si aquesta iniciativa donarà una imatge de "desprestigi" i "alarmisme" a la capital catalana, tal i com va afirmar el secretari de la Confederació de Comerç de Catalunya, Miguel Àngel Fraile, qui també va assenyalar que la mesura no aportava cap solució perquè només dotava d'aigua per un dia a 180.000 habitants quan el problema “ho tenen quatre milions de persones".

Total, que amb aquest context de polèmica s’havia de buscar una altra solució per acabar amb el greu estat de ‘crisi de l’aigua’ que patia Catalunya. I quina va ser la proposta de mesura? Doncs ni més ni menys que un mini-transvasament de l’Ebre que pogués assegurar el subministrament a Barcelona. Però el fet de transvasar 1.050 hm³ (un milió de metres cúbics) anuals de l’Ebre a les conques mediterrànies no agradava al Govern d’Aragó, el de València, Murcia i Almeria, a més de tot un seguit de plataformes ecològiques. Conclusió del conflicte: els polítics catalans s’havien de posar a pensar un ‘pla C’ per abastir d’aigua els ciutadans catalans.

Solució al conflicte del país: crear una dessalinitzadora
Aquest ‘pla C’ no era un altre que la construcció d’una dessalinitzadora d’aigua de mar. Aquesta mesura suposava una solució autònoma, aliena als conflictes territorials. Així doncs va néixer el projecte de la Dessalinitzadora del Llobregat amb l’objectiu de subministrar aigua als ciutadans catalans en moments de sequera. Però just quan es posen en marxa les obres (finals del 2008), amb un pressupost total de 230 milions d’euros, comença a ploure i per tant a omplir-se els embassaments catalans. El projecte però va seguir el seu curs i es va inaugurar el juliol de 2009. La planta, ubicada a la desembocadura del Llobregat pot produir 180.000 metres cúbics d’aigua al dia o, el que és el mateix, 180 milions de litres. Però aquesta xifra únicament serà una realitat si les instal·lacions funcionen al seu ple rendiment, extrem reservat per a la pitjor de les possibilitats.

Dessalinitzadora del Llobregat: 230 milions d’euros i treballa un 10% de la seva capacitat
Quan es va posar en marxa la planta del Llobregat, tot just ara fa un any, funcionava al 20% de la seva capacitat, i actualment ho fa al 10%. Una xifra alarmant si pensem en els 230 milions que va costar la seva construcció, en els costos del seu manteniment, el dels seus 30 treballadors, que són fixes independentment de quina sigui la rendibilitat de la dessalinitzadora, i per últim els costos d’explotació. La despesa econòmica associada per produir un metre cúbic (1.000 litres) d’aigua dessalinitzada és d’uns 0,40 euros. En comparació, potabilitzar l’aigua d’un riu pot costar entre 0,05 euros (en el cas del Ter) i 0,27 euros (en el cas del Llobregat). Però, per altra banda, està el elevat consum d’electricitat, ja que és necessari realitzar una forta pressió per a què l’aigua de mar travessi les membranes d’osmosi inversa. El consum total necessari per dessalinitzar un metre cúbic és d’uns 3,30 kWh/m3. Així doncs, davant aquest context: surt rentable mantenir una dessalinitzadora que val molts diners i que actualment no es necessita?. Recordar que els embassaments de les conques internes es troben ara mateix al 88%! Potser estaria bé utilitza-la quan calgui, i amb el que ha plogut aquest any... és necessari gastar 0,40 euros per metre cúbic quan es pot gastar només 0,05 euros?.

El cost de ‘Sequera’
La sequera del 2008 i totes les mesures que es van prendre per garantir el subministrament d'aigua durant any i mig als ciutadans catalans va costar al Govern català gairebé un milió d'euros diaris. En total, es van gastar més de 489 milions d'euros. Però realment van merèixer la pena?

El món de les dessalinitzadores en un país anomenat Catalunya
El Pla de gestió de l’aigua de Catalunya del Departament de Medi Ambient i Habitatge junt amb l’Agència Catalana de l’Aigua (ACA), preveu l’ús de la dessalinització com un reforç garantit que completarà els recursos naturals en els anys secs, i podrà aportar fins a un 25% del consum urbà de Catalunya (o un 7% del consum total). I a part de seguir mantenint la dessalinitzadora del Llobregat i l’ampliació que es va fer de la que hi ha a Tordera, es preveu la construcció de dues plantes més (Tordera II i Foix) que permetran incrementar la producció fins a un màxim de 200 hm3/any. I la inversió total que farà el Govern català per construir aquestes noves plantes i les conduccions de distribució corresponents, inclosa la planta del Llobregat, ascendirà a 851 milions d’euros. Aquesta xifra suposa un 9% del conjunt d’inversions en el cicle de l’aigua que preveu el Pla de gestió de l’aigua de Catalunya. No obstant, la maquinaria d’aquestes plataformes no funcionarà sempre al 100%. En el cas de la del Llobregat, només s’activarà tota la maquinària de captacions, filtres i osmosis quan els pantans es trobin al 60%. A finals de març del 2008, per exemple, en la pitjor sequera dels últims 68 anys, els embassaments del Ter-Llobregat van baixar fins a un 20,5% que va deixar l’àrea metropolitana de Barcelona a les portes de les restriccions en el consum domèstic. Actualment però els embassaments de les conques internes es troben al 88% de la seva capacitat.