A més, el pla fruit de l'acord entre l'Ajuntament de Barcelona i l'anterior Junta Directiva del club, presidida per Joan Laporta, comportava la creació de diferents habitatges i espais públics per a la ciutat, mentre que els objectius de la Junta de Rosell passen per impulsar els espais esportius i mantenir en peu el Miniestadi.
"Volem potenciar els usos esportius del club, amb una remodelació del Camp Nou, un nou pavelló poliesportiu i l''Espai Barça', amb hotel, espai per a convencions, seu social per als socis, i complements que l'activitat del club necessiten", ha precisat. A més, ha assegurat que el nou pla, del qual no ha avançat res, no només afavorirà el FC Barcelona sinó també a la ciutat.
"La ciutat té reptes de futur, amb expectatives dels Mundials de futbol, handbol, o fins i tot els Jocs Olímpics d'Hivern, i volem incloure això en aquesta reflexió", ha assenyalat en referència al nou pla que s'ha de dur a terme en els actuals terrenys.
En el pla econòmic, Moix ha apuntat que l'antic pla, no donava les garanties econòmiques suficients. "En el pla, tal com està redactat i a part d'incògnites jurídiques, les càrregues econòmiques no són del tot satisfactòries. El nou plantejament que volem fer ha de ser positiu per al club i la ciutat. El pla que s'acabi fent a Les Corts ha d'estar en concordança amb el club i la ciutat ", ha assegurat.
Pel que fa a si en el seu nou pla haurà algun tipus de construcció immobiliària, no s'ha pronunciat en ferm. "No hem aprofundit. No volem anar per aquest camí -en referència a l'actual pla- i volem més usos esportius. Si dins d'aquest esquema hi ha alguna cosa d'habitatge o no, no hem arribat a això", ha afirmat. No obstant això, sí que tenen previstes i calculades les possibles pèrdues que la suspensió pugui comportar, encara que s'ha mostrat convençut que el club i la ciutat sortirien guanyant a llarg termini.
"Tal com està la requalificació, amb els beneficis i càrregues, donaven uns imports que tal com està el mercat immobiliari no eren generosos, i sí amb una minva de la quantitat de sòl que tenim. Tindríem set o vuit hectàrees menys. No era una quantitat que compensés ", ha sentenciat.