La visita del Papa a Barcelona ha produït la inevitable polèmica. Perquè un tracte especial a un cap d’estat?. Perquè la ciutadania ha de pagar un cost econòmic per una visita d’un representant d’un estat?. Tots a rebre al Papa!
El tema m’ha portat a preguntar-me: En un país tant constitucionalista com Espanya, permet la Constitució postfranquista vigent aquets fets? Potser seria bo un recordatori històric:
"Constitución de 1812": " La religión de la nación española es y será perpetuamente la católica, apostólica y romana, única verdadera. La nación la protege por leyes sabias y justas y prohíbe el ejercicio de ninguna otra"
"Constitución de 1931": "El Estado español no tiene religión oficial".
"Principios fundamentales del Movimiento de 1958": "La nación española considera un timbre de honor el acatamiento de la ley de Dios, según doctrina de la Santa Iglesia Católica, Apostólica y Romana, única verdadera y fe inseparable de la conciencia nacional"
"Constitucion Española actual": "Ninguna confesión tendrá carácter estatal. Los poderes públicos tendrán en cuenta las creencias religiosas de la sociedad española y mantendrán las consiguientes relaciones de cooperación con la Iglesia Católica y las otras confesiones".
Entenc, o crec entendre, que les relacions de cooperació no obliguen a sufragar les despeses d’una visita d’un cap d’estat en un acte d’exaltació d’una religió i de la seva manera de pensar i que en molts aspectes (avortament, preservatius, divorci, igualtat entre homes i dones, homosexuals, fertilització in vitro, cèl·lules mare, teràpia genètica, etc) no és compartida per tota la societat.
Per altre part, amb el ple respecte a qui no estigui d’acord, cal entendre a qui està cansat de persones uniformades, de grans concentracions, de desfilades, de grans discursos ideològics, i de despeses evitables, amb més raó dins l’enorme crisis mundial. I també cal entendre als que volen mantenir els signes religiosos externs que sens dubte estan establerts plenament dins la nostra cultura, al mateix temps que no poden evitar els signes externs de religions alienes a la mateixa, i que durant segles s’han perseguit i combatut, (tot i que es segueix prohibint en els països originaris de les noves religions tot signe que no sigui de la seva).
Penso que és un problema més dins l’arcaica Constitució postfranquista. Caldria deixar-nos de principis intocables i encarar una nova normativa. Bé que hi hagi relacions de cooperació Estat/església (Article 16.3) però caldria precisar quina cooperació, que potser seria bo concretar a la conservació del patrimoni artístic i a les activitats d’ajuda social.
La llista d’espera de temes constitucionals a actualitzar comença a ser important.
Si (
No(
