Nota bibliografica. Una obra bàsica sobre l’agricultura catalana

Acaba de sortir. És un llibre que repassa una a una les principals problemàtiques de l’agricultura. Es un llibre que parla del futur. Parlem d'Entendre l’agricultura. Una eina imprescindible per sortir de l’embolic del segle XXI, escrit per Francesc Reguant i editat a Lleida per Pagès Editors. Francesc Reguant es economista, MBA en funció directiva i, avui, cap del gabinet d’Estudis i Prospectiva del Departament d’Agricultura. L’obra té un objectiu: situar l’agricultura des d’una perspectiva moderna en el centre de les estratègies de desenvolupament i de la salut econòmica i social del mon actual. El libre es una proposta de divulgació rigosora i documentada sobre allò tan poc considerat i alhora tan imprescindible com es la producció d’aliments. El llibre sorprèn perque trenca no pocs tòpics sobre aquesta activitat imprescindible per sortir de l’embolic del segle XXI. Un segle que s’enfronta als grans reptes de l’energia, el medi ambient, la desigualtat econòmica i social i els aliments; tots aquets temes avui interactuen i compliquen les solucions. Les altervatives que proposa l’autor es fixen en la sostenibilitat i compten amb la tecnología per assolir-la. Amb relació a l’àmbit cultural exposa el necessari retrobament entre el mon rural i urbà. Aquest estudi, sense caure en la ingenuitat, es mostra esperançat; l’autor ho exemplifica amb sis expeciencies reals des d’on els seus protagonistes albiren camins vers noves fites de progrés. Es un llibre per a tecnics, economistes, politics i ciutadans interessats en el tema. Acaba l’obra amb cinquanta notes com a resum, entre les que destaquem: Cal fer paleses les contradiccions del model de creixement i venen temps de canvis profonds. La humanitat ha actuat de manera irresponsable i ha dilapidat els estalvis geològics del planeta. Tenim la doble tasca d’arreglar els desperfectes i de posar les bases d’un futur sostenible. Un dels grans reptes del segle XXI es l’alimentari. Ja no podem tornar enrera, no hi ha retorn. L’agricultura es un actiu estrategic però els pagesos son cada dia menys. I l’actiu de l’agricultura ha estat menystingut. L’agricultura es un sector singular i volàtil, fràgil dins un important factor de risc, accentuat per el canvi climàtic. La FAO considera que fins l’any 2050 cal incrementar en un 70 per cent la produccio d’aliments mentre els fons especulatius realitzen negocis fàcils. La PAC ha oblidat que la política bàsica es produir aliments. Es hora de regular els mercats agroalimentaris i sobretot el mercat de futurs i el mercat internacional. El suport a l’agricultura ha de basar-se en assegurar una producció alimentària suficent . El regadiu no deixa de ser una eina clau. Cal confiar en la biotecnologia. És imprescindible evitar que la demanda d’agrocarburants crei tensions alimentàries. La sostenibilitat suposa la major transcendència. Catalunya ha esdevingut el primer clúster agroalimentari d'Europa, amb una ramaderia intensiva i una industria alimentària relacionada amb la carn. La nostra productivitat augmenta sobretot en la producció de carn, vins, fruita i olis. Però tenim una dependencia de cereals i soja. Cal un desenvolupament de l’agricultura rural i que els pagesos es mantinguin en el territori. Cal pensar en una agricultura de qualitat, també en l'ecolgica, l’agroturisme, l’agricultura periurbana i la millora de les comunicacions. Cal un pacte camp-ciutat. Cal ajudar a l'explotacio familiar agrària. Cal buscar formes flexibles de integració o cooperació empresarial (cooperatives). L’autor acaba dient que el món s’ha ficat en un embolic i que per sortir-ne hi haurà costos importants però tambe guanys evidents. Una recomanació: llegiu el que exposa Francesc Reguant. Val la pena.