CaixaForum evoca la figura de l'arquitecte modernista Enric Sagnier amb una exposició a la seva seu barcelonina

Contemporani de figures com Gaudí, Domènech i Montaner o Puig i Cadafalch, Enric Sagnier Villavechia (1858-1931) va ser en el seu moment, entre finals del segle XIX i fins als anys trenta, l'arquitecte més ben valorat per l'elit catalana i, no obstant això, és poc conegut per les joves generacions, tot i que els seus molts edificis es troben en les cantonades més transitades de l'eixample barceloní. Els comissaris Santi Barjau i Julià Guillamon de la mostra 'La ciutat de Sagnier. Modernista, eclèctica i monumental' han volgut tornar a descobrir al gran públic aquest personatge i la seva obra, així com reconstruir l'ambient en el que va crear els seus més de cinc-cents projectes , alguns d'ells en altres ciutats espanyoles com València. Encara que va començar treballant per a les poderoses famílies de la burgesia barcelonina, amb les quals coincidia al Liceu, l'arquitecte compte en el seu haver amb una gran varietat d'edificacions que van, des de la seu de La Caixa a la Via Laietana o la Nova Duana, a promocions de cases barates en barris obrers com el Clot o Horta. A la mostra es fa evident la transcendència dels seus projectes, tant en l'àmbit privat com en el públic i fins i tot s'ha reproduït a terra un mapa de la ciutat on s'ubiquen les seves construccions, entre les quals també hi ha diversos panteons en els cementiris de Montjuïc, Sitges o Arenys de Mar (Barcelona). Mitjançant un bon nombre de fotografies, de plànols d'edificis, d'un dels seus barrets, de la seva ploma o de la seva càmera estereoscòpica, l'exposició vol, també, mostrar com va viure. Per Julià Guillamon, s'ha tractat de "reconstruir l'ambient que va fer possible la seva arquitectura, el d'una burgesia catalana que va viure el canvi del segle XIX al segle XX, amb els seus contactes amb el món europeu". D'altra banda, s'incideix en alguns dels seus edificis més emblemàtics com el temple del Tibidabo i el Palau de Justícia, però tampoc no s'obliden els que es troben disseminats per les diferents illes de l'Eixample dissenyat per Ildefons Cerdà. "Quan em vaig submergir en el món de Sagnier -ha reconegut avui Guillamon- el primer que em va sorprendre va ser que la seva presència és omnipresent a Barcelona". Santi Barjau ha aprofundit en què va ser l'arquitecte que va obtenir en més ocasions el premi d'Arquitectura de Barcelona i el més ben valorat per les classes dirigents de la seva època. Un dels apartats que més criden l'atenció d'aquesta exposició és el que es centra en l'antic Hotel Colón, situat a la plaça de Catalunya cantonada amb passeig de Gràcia, reformat per Sagnier entre 1916 i 1918, i on el 1924 Ràdio Barcelona va iniciar les seves emissions. Hotel de luxe i lloc de trobada d'artistes i intel·lectuals, va ser requisat durant la Guerra Civil i es va convertir en la seu del PSUC. Malgrat totes les històries que albergaven les seves parets -l'American Bar era un símbol de cosmopolitisme- l'edifici va ser enderrocat el 1942, encara que es conserven nombrosos testimonis, especialment literaris, de la seva trajectòria. Coincidint amb l'exposició, que es clausurarà el dia 8 de gener de 2012, tots els caps de setmana, a partir de l'1 d'octubre, es realitzaran itineraris guiats per conèixer alguns dels edificis més significatius de Sagnier al centre de la ciutat.