Una vegada més, PSOE (PSC) i PP volen deixar la situació ben lligada, rememorant un profund sentir que encara segueix latent des de l’era antidemocràtica i que ara sembla rejovenir.
És així. Es va demorar al màxim la renovació del Tribunal Constitucional per tal d’assegurar la sentència sobre l’Estatut de Catalunya i complert l’objectiu ja no es presentaren problemes ni discrepàncies per procedir de manera immediata a la renovació del mateix.
Però, calia impedir d’alguna manera les temptacions de la Catalunya sobiranista de sol·licitar noves interpretacions al text i calia també assegurar que els recursos pendents encara, i curiosament un del "Defensor del Pueblo" (de quin "pueblo"?), per tal de seguir la mateixa direcció que l’anterior sentencia.
Conseqüentment, PP i PSOE (PSC) que mai estan d’acord en el Parlament i oblidant totalment la sensibilitat catalana sobre el tema, s’apressaren a pactar el com i el amb qui cobrir les vacants del Tribunal . No fos cas que els "separatistes" intentessin sortir-se amb la seva. Adéu a la España plural i federal.
I ara encara algun partit polític català sucursalista parla de la seva catalanitat i segueix fent-nos creure que és possible una solució "negociada". Esperem que no sigui mitjançant un altre tripartit. Suposem, una vegada més, que es tracta de fer volar coloms.
Però no tot acaba aquí, altres partits, amb idees de futur més a prop del pensament català, es veuen incapaços d’elaborar una política consensuada, amb un clar full de ruta sobre el nostre futur. Però es comença a perfilar, en el panorama polític català, tres plantejaments:
- Continuar a remolc d'Espanya pels segles dels segles?
- Independència?
- Conveni fiscal i després el que toqui?
O sigui, pot haver esperances. Si e stractés d'un Madrid-Barça podríem quedar 1-2. No és golejada però és un bon principi. Sols cal llimar arestes i fer pinya.
Si (
No(
