www.diariocritico.com
Caro Papa

Caro Papa

jueves 18 de noviembre de 2010, 07:35h

Durant la seva grata visita vaig sentir que en alguns moments m’escandalitzava, aquesta sensació que vostès tan rebutgen. Les monges com assistentes de la llar, l’ostentosa despesa dedicada a defugir el sant camí d’un eventual martiri, la metàfora de cent cinquanta prelats dinant opíparament just a sobre de les oficines de Càritas...

Fixi’s que no he esmentat les seves declaracions, carregades d’intencionalitat política. Però n’hi ha una que sí que em va sacsejar: la de comparar la relació laïcisme/catolicisme –raó/fe- amb l’existent als anys trenta. Això em va fer saltar.

Però després, pensant l’alt nivell de formació i d’informació que té vostè, vaig pensar que potser hi havia una part de raó. I em vaig dirigir als arxius de la memòria. En efecte, potser sí que segueixen vigents les paraules del cardenal Gomà, el 28 de maig del 1938: "Cal que la guerra s’acabi. Però no amb un compromís, amb un arranjament ni amb una reconciliació. Cal portar les hostilitats fins a l’extrem i emportar la victòria per la punta de l’espasa. No és possible cap més pacificació que la de les armes. Per tal d’organitzar la pau dintre d’una constitució cristiana, és indispensable extirpar tota la podridura de la legislació laica". Dóna matèria per a la reflexió. Fins i tot es pot dir que paraules semblants apareixen avui en dia en mitjans de comunicació propers a vostè, oi?

Perquè, de fet, quan la raó es veu confrontada a la fe, és molt difícil trobar-se en un punt de coincidència. La raó implica, necessàriament, la llibertat de recerca, amb el risc d’equivocar-se, i també la llibertat d’elegir una opció entre les que s’han anat trobant, com a pas vers noves recerques. Al contrari, la fe implica l’adhesió, voluntària i lliure, a un dogma tancat. Per tant, és prèvia a la raó –i aleshores ja no hi ha lloc a seguir més enllà els seus camins arriscats -, o és posterior a ella –acceptant per la fe els pressupostos on la raó no ha arribat. Però els dos camins no són mai simultanis i molt menys complementaris.

Quan una opció és tancada –es pren o no es pren, però és així -, difícilment pot dialogar amb la que és oberta per definició. L’únic punt de trobada és, o hauria de ser, la tolerància i el respecte d’una envers l’altra. I això és el que va faltar els anys trenta, i pel que va dir, en certa mesura els anys deu d’aquest segle.

Als anys trenta, i no només a Espanya, s’havia plantejat una confrontació d’extermini. S’havia radicalitzat tant la situació que només es veia la sortida mitjançant l’eliminació de l’altre. Per una banda, la posició obrera era violenta perquè veia que se’ls esborrava la poca esperança –o fe? – que, després de segles d’explotació, havien dipositat en les reformes inicials de la II República, esborrades primer pel bienni negre i després per les armes. Per part de la dreta, perquè havien vist les orelles al llop, el començament d’una transformació de la societat contrària als seus interessos i que, amb la República laica, tendia a consolidar-se. És comprensible –encara que no justificable - el majoritari recolzament de l’Església a aquesta segona opció, fins i tot, com em vist en el cardenal Gomà, esperonant la violència, la violència d’aquell militar que passejaven sota pal·li. No hi havia punt mig entre laïcisme i religió catòlica. Els plantejaments d’aquesta, com ara, eren tancats: hom l’agafava en bloc o n’esdevenia enemic i com a tal havia de ser destruït. Com diu l’evangeli: "qui no està amb mi, està contra mi".

Com he dit, l’únic pla on trobar-se és el respecte a l’opció "diferent". Que cadascuna faci el seu camí. Una i altra tenen molt a córrer, moltes coses que endreçar a casa com per voler arranjar la de l’altre. No s’amoïni, el món de la raó està convuls i prou feina té a trobar un nou camí vers el desconegut món de la post crisis. Cal esperar que les legions que amb vostè fan el camí cap a la fe, així ho vegin i es dediquin a preparar l’església per al segle XX –no, no és un error -, i després el XXI. Prou feina tenen.

¿Te ha parecido interesante esta noticia?    Si (2)    No(0)

+
0 comentarios