"Com més serem, més riurem" fa la coneguda dita catalana. I és evident que riure, en política, vol dir tocar poder. I, seguint la lògica, el subgrup 'obiolista' dins el conjunt del 'sector catalanista' del PSC, s'ha aplicat la màxima. Perquè, per a ells, el repte és doble: no ja tant sols el comú socialista català de tornar a les esferes de Govern sinó, en el propi àmbit del PSC, tornar-ne a dur les regnes substituint a qui l'any 1994 els va apartar del poder partidari. Per això, 'oh, benvinguts, passeu, passeu' que diria Sisa, aquest dimarts el col·lectiu Nou Cicle que congrega la línea marcada pel líder històric del PSC Raimon Obiols s'ha decidit a no mirar treves i sumar a qui sigui i vingui d'on vingui. Potser l''italià' Pasqual Maragall els podria explicar com acaben algunes aventures. Però, de moment, per provar-ho que no quedi. Per això -i recuperant un llenguatge declaratiu un pèl obsolet, per a què negar-ho- la crida d'aquesta força que vol tornar a emergir va destinada a gairebé tothom, tal com es pot llegir al seu manifest. Des d'antisistemes fins a l'actual Alcalde de Barcelona, Jordi Hereu. Que aquesta tarda ha estat present a la presentació del manifest de Nou Cicle. Una presència que es pot interpretar des de diverses vessants: l'una -i d'altra banda molt lògica- és que escoltar no vol dir compartir; l'altra, que l'agror d'estómac en veure el tracte que li ha donat la cúpula socialista catalana mereixia venjança i, potser, la recerca de nous horitzons. Si és així, potser veurem aquest actual alcalde, que sempre ha dit que ell ha estat el fre més decisiu a Barcelona per a frenar conductes incíviques, anant, per exemple, a cases ocupades a demanar suport pels nous aires del socialisme?.
I potser s'hi hagin repensat amb la seva tesi de que la suma enforteix i, per això, el que semblava que podia ser una trobada per qüestionar directament el tarannà de l'actual socialisme català ha quedat en una declaració de principis més ideològica que pràctica. Potser per la mateixa raó José Zaragoza s'ha lliurat de l'anunciada reprovació com a secretari d'Organització del PSC per part dels 'obiolistes' congregats al Col·legi d'Advocats barceloní. No se sap mai si se l'haurà de temptar.
No al tripartit
El cert és que, d'altra banda, la trobada d'aquest dimarts al Col·legi d'Advocats de Barcelona convocada per Nou Cicle sota el lema 'El futur de l'esquerra i el procés de recomposició del socialisme a Catalunya' ha estat, bàsicament, una declaració de principis. Que passa per sumar al projecte qualsevol mentalitat esquerrana, independentment del grau d'afinitat amb qualsevol de les formes del PSC. Però així, en bloc, oblidant, de passada, velles i criticades formes tripartites.
Per tant, des d'independentistes d'ERC fins a indomables d'ICV o aquells a qui "l'arcaisme que pretén confrontar una esquerra 'alternativa' a una esquerra 'de govern' -és a dir, els que pretenen trencar amb el sistema, no ens enganyem- tots caben en el nou projecte, desesperat, obiolista. Perquè "aquesta aliança social i política ha d'aglutinar el PSC, els ecosocialistes i els sectors, enquadrats o no, que se situen en la cruïlla del centre-esquerra amb el catalanisme", tal com resa el manifest. No cal dir, a hores d'ara, que també es preveu la inclusió d'ICV en el paquet.
Sant tornem-hi
No podia faltar, és clar, la vella cançó del grup propi del PSC al Congrés de Diputats. Però tampoc -ser del PSC obliga- una referència a la negació de qualsevol trencament amb Espanya perquè "l'esquerra i el centre-esquerra ha de ser fidel a un compromís de solidaritat de Catalunya envers els pobles germans d'Espanya" i perquè a més, tot debat sobre federalisme i independència "pot ser frustrant", que consti.
Si (
No(
