Estrangers, a votar!

Fins al moment aquestes persones encara no tenen veu en el terreny polític, l’Estat els hi nega el dret a vot tot i que alguns si ho poden fer en les eleccions municipals. Això si, tot i la escassa participació política dels nouvinguts sembla que en els últims mesos a alguns sectors si que els interessa que votin, encara que sigui en referèndums no vinculants. Els estrangers estan tenint veu en dues de les consultes més multitudinàries: la consulta sobiranista i la de la reforma de l’avinguda Diagonal. Sembla que si que són aptes per decidir si la Diagonal serà una rambla, un bulevard o es manté gairebé com està i també per decidir si volen una Catalunya independent o unida a Espanya. Sona estrany que tot i que la consulta sobiranista no sigui oficial ni vinculant aquests nouvinguts opinin sobre el futur de Catalunya i no ho puguin fer sobre el seu futur, sobre qui els governarà i les lleis que aprovaran. L’article 13.2 de la Constitució Espanyola i la Llei del Règim Electoral indiquen que els ciutadans no espanyols només tenen dret a sufragi actiu i passiu quan ho estableixin els tractats. Aquests tenen en compte els criteris de reciprocitat, és a dir, podran votar quan els ciutadans espanyols puguin fer-ho també en les eleccions d’aquells països. El principal problema és que la gran majoria de països d’on procedeix aquesta població immigrada no té cap tipus de conveni amb Espanya. En molts d’aquests estats, o els ciutadans no poden votar o bé són unes eleccions poc democràtiques. Per tant, la realitat és que molts dels estrangers residents a Catalunya no poden exercir aquest dret fonamental en un estat democràtic com és el dret a vot.   El mes passat el govern de Zapatero va signar l’acord de reciprocitat amb Bolívia, que s’uneix a Colòmbia, Perú, Paraguai, Nova Zelanda, Islàndia, Xile, Cap Verd, Equador i Trinidad i Tobago. Per contra argentins i uruguaians encara no poden votar, ni tampoc els marroquins, el col·lectiu immigrant més nombrós a Catalunya. Fa uns mesos, l’alcalde de Barcelona, Jordi Hereu, en una visita al Marroc, va proposar que els magrebins fossin inclosos en aquest grup de “privilegiats”. Tot i que l’alcalde va dir que mouria fils, qui té la decisió és el govern espanyol i per tant, Hereu no té cap capacitat ni de poder ni de decisió.  

IC, l’únic que demana que votin  

En els últims anys molts dels partits polítics han donat la seva versió dels fets i han demanat la modificació d’aquest article de la Constitució però en el moment de la veritat no ho inclouen en els seus programes electorals o ho fan d’una forma molt ambigua. El PSC en el programa per les eleccions generals del 2008 parla de la participació política dels estrangers, però no concreta res. Segons Oriol Amorós, secretari per a la immigració de la Generalitat, “és l’antídot contra la xenofòbia”. CIU al 2003 ja demanava “incorporar les persones immigrades a la vida associativa del nostre país”. Anys després encara no ho ha incorporat al seu programa però Èric Bertrán, president dels Nous Catalans Joves de la Secretaria d’Immigració de CIU, anima els nouvinguts a votar a les consultes sobiranistes. L’únic partit que s’ha mullat per aconseguir que tots els immigrants tinguin dret a vot ha estat ICV-EUiA que en el seu programa per les municipals del 2007 ja deixava ben clar en un dels seus punts que exigia el dret a vot a les persones migrades i residents sota aquest pretext: “Si de veritat volem la igualtat de tots els ciutadans i les ciutadanes, cal que defensem també el dret a ser escollits i a escollir els seus representants polítics”. ERC sembla que segueix els passos del seu soci de Govern i ha avançat que en el programa per les eleccions al Parlament proposarà reduir de deu anys a cinc el temps de residència ininterrompuda per poder nacionalitzar-te i sense tenir en compte el país d’origen. A més demanen en dret a vot i a la participació en consultes.   Diuen que hi ha sectors que tenen por al vot romanès i sud-americà en les properes municipals, ja que amb la seva decisió moltes alcaldies podrien canviar de color.  Segurament ha arribat l’hora de deixar votar tothom, tal i com fan en molts països d’Europa com Bèlgica, Irlanda o Holanda, i potser d’aquesta manera es millorarà la integració en aquesta societat cada cop més plural.