www.diariocritico.com
La feina -no feta- del TC

La feina -no feta- del TC

viernes 30 de abril de 2010, 17:31h
Si voleu comprar una casa antiga, contracteu un arquitecte per a un diagnòstic i si passat un any aquest no l’ha fet, rescindiu la comanda i no li pagueu. Si hom és nomenat membre d’un tribunal d’oposicions i al cap d’uns mesos no ha donat les notes dels exàmens, és acomiadat i no se’l torna a contractar. No cal dir si aquests terminis s’apropen als quatre anys. En tots aquests casos, s’acostuma a titllar-los d’incompetents per no haver fet la seva feina. Es pot aplicar aquest qualificatiu al Tribunal Constitucional? Crec que no. Si mirem el seu currículum, són competents. Tampoc es pot dir que siguin ineptes; són aptes i per això se’ls va elegir. Però es pot dir que siguin eficaços? que fan la seva feina? Si la feina es mesura pels resultats, és obvi que no. Eficaç: que produeix l’efecte proposat. Al cap de quatre anys de discutir sobre l’Estatut, no és aquest el cas (a no ser que l’efecte proposat no fos la sentència pròpiament dita, sinó algun altre, vés a saber quin!). Al contrari, l’efecte és invers a l’objectiu pel que varen ser anomenats: encrespar els ànims, fomentar el descrèdit de les institucions, i també de la pròpia classe política que corre la brama que els condiciona; res a veure amb la Constitució. Així que tenim ja un adjectiu atribuïble: ineficaç. Però en podríem afegir d’altres si analitzem individualment els membres d’aquest organisme apte, competent i ineficaç: caducat; a punt de caducar; recusat; autor d’una maquiavèl·lica maniobra per obtenir la presidència. Fins i tot a un d’ells se li pot aplicar el qualificatiu de difunt! Que descansi en pau. Així doncs, posat que no fan la feina per la que varen ser contractats, i seguint una tendència ara molt de moda, potser s’haurà de pensar en treure’ls. Acomiadar-los per no fer la feina per la que se’ls paga. Seria utòpic pensar que tots marxaran simplement per dignitat o vergonya, i en el cas de que no marxessin tots, aleshores l’efecte encara seria pitjor, ja que quedarien els que menys valoressin la dignitat i la vergonya. Quants treballadors eficaços, competents i aptes, dignes i vergonyosos, no han estat acomiadats en els darrers mesos! El problema ve quan es pensa com substituir-los. Els partits polítics majoritaris han demostrat, una vegada més, la seva migrada visió d’estat, ajudats per un sistema d’elecció que fomenta la capelleta. Si es diu que quan el savi assenyala la lluna el tonto mira el dit, en el cas que ens ocupa el que es mira és el melic, el propi i el del veí! Fa angúnia llegir cròniques sobre el Tribunal Constitucional, amb gràfics, esquemes i resums, on se’ns ensenyen les fotografies acompanyades de qualificatius com: progressistes, conservadors; hi ha fins i tot algun conservador-progressista. Una situació tan esperpèntica dóna per a una gran riquesa lingüística per qualificar tendències. I sempre amb l’afegitó que indica ben clarament de quin partit penja el personatge en qüestió, condicionant que aquest arrossega feixugament. La balança de la justícia potser deu tenir braços, fins i tot plats on deixar el producte a mesurar i el contrapès corresponent, però el que és evident és que, en aquest joc, el que la noia dels ulls embenats ha perdut és el fulcre de l’instrument. Si el savi va dir, doneu-me un punt on recolzar-me i aixecaré el món, en aquest cas al fallar aquest equilibri, la palanca només pot anar-li a parar als morros. Si el dictamen ha de ser matèria de tendència, d’opinió, de conxorxes i negociacions amb estaments aliens a la justícia, no cal un tribunal; en un món democràtic com el nostre, les opinions i les tendències són lliures. Si del que es tracta és d’un pronunciament tècnic sobre l’encaix de dues llei-de-lleis, la Constitució i l’Estatut, amb punts relacionats entre ells, potser el millor seria contractar experts estrangers, de provada neutralitat, lluny de la pol·lució ideològica dels juristes de casa i, això sí, amb la retribució lligada a l’eficàcia, amb la possibilitat d’acomiadar-los si no fan la feina encomanada en un termini raonable.  
¿Te ha parecido interesante esta noticia?    Si (2)    No(0)

+
0 comentarios