El polifacètic Benet Rossell fa al Macba la seva major exposició amb 260 obres

El polifacètic “artor” -com el va batejar el crític d'art francès Jean-Clarence Lambert, al considerar-lo una fusió d'artista i actor- Benet Rossell fa la seva major exposició prospectiva al Museu d'Art Contemporani de Barcelona (Macba) amb 260 obres -algunes inèdites- que se centren en una part del seu amplíssim treball: el cinema i les cal·ligrafies o micrografies.

"Sóc un pagès de l'art. Es tracta de germinar alguna cosa que aparentment és inútil", ha dit l’autor i ha explicat que el títol de la mostra, Paral·lel Benet Rossell, fa referència al paral·lel vital en què es troba -"el meridià el deixo per a la pròxima exposició", ha avisat- i al Paral·lel de Barcelona, una via que ha considerat que està "molt apagada", i "ha tingut temps més divertits".

"La icona del Molino és un punt d'atenció per l'espectacle, però ara només és espectacle veure com es derrueix un edifici per tornar a construir-lo", ha dit.

Per al director del Macba, Bartomeu Marí, l'etiqueta que els posaven als artistes que no treballaven la pintura més clàssica "no correspon" a Rossell, perquè "quan li van fer va trencar el motllo". L'"absència de filiació a un grup o corrent artístic li va permetre cultivar una infinitat de facetes i materials”, ha apuntat Marí.

La mostra, comissariada per Teresa Grandas i visible fins al 23 de gener de l'any que ve, inclou entre les seves obres 21 pel·lícules, tres instal·lacions, dos objectes i dibuixos -alguns amb elements pictòrics- i van des de 1965 fins a l'actualitat.  

Rossell (Àger, 1937) es va traslladar a París el 1964, on va viure més de 20 anys. Des d'allà va fer molts viatges i va passar llargues temporades a l'Índia i el Nepal. A París va coincidir amb Joan Rabascall, Antoni Miralda, Dorothée Selz i Jaume Xifra, amb els quals va compartir una estreta amistat i alguns projectes,  malgrat tenir trajectòries diferenciades.