Als Passos perduts, Joan Solé expert en cultura tradicional i guanyador d'un premi nacional en aquest àmbit, ha llegit el tradicional missatge. "La flama no entén ni de fronteres d'estats, ni de cultures, ni d'identitats, ni de classes, ni de generacions, ni de creences", ha asseverat en un text carregat de referències al poeta Joan Maragal. Tot seguit Benach s'ha dirigit a la porta principal del palau, i ha encès alguna de les torxes que aflamaran les fogueres de més de 350 pobles d'arreu dels Països Catalans a la nit de Sant Joan.
El president s'ha mostrat "especialment content" per la celebració i ha agraït el compromís d'Òmnium Cultural de "mantenir la flama viva i encesa", un fet, ha dit, gens senzill i que pot servir perquè altres símbols del país també estiguin encesos. La Flama del Canigó és una festa tradicional, que va néixer de la mà de Francesc Pujades el 1955, que inspirant-se en el poema Canigó, de Verdaguer, va tenir la iniciativa d'encendre un foc la nit de Sant Joan al cim d'aquesta muntanya i des d'allà repartir la flama per totes les terres de parla catalana com a símbol d'identitat comuna. La flama es renova cada any amb una foguera feta amb llenya procedent de diversos punts dels Països Catalans.
La Flama arriba a les seves destinacions de les formes més diverses: a mans d'atletes que la porten corrents, a través de ciclistes, pujant per un riu o amb cotxe. Els encarregats d'organitzar la rebuda són tant seus territorials d'Òmnium Cultural com entitats locals i comarcals de tot tipus. Aquesta tarda arribarà la Flama a Barcelona, i ho farà acompanyada per atletes que la porten corrent des de l'Avinguda Diagonal. La rebuda tindrà lloc a les 19h a la Plaça de Sant Jaume, on es farà un espectacle de música i dansa.