Lluís Prenafeta ha dirigit un únic missatge -"seré breu", ha avisat- en què s'ha referit al "llibre que mai m'hagués agradat fer per raons òbvies". La concreció -i explicació del títol- ha arribat en afegir que aquesta "és una experiència que és un gran malson". "És -ha afegit- la crònica d'una realitat dolorosament viscuda, que va començar el 27 d'octubre de 2009 i encara dura". Tot i amb això, Prenafeta ha volgut remarcar que el relat de la seva experiència vital té una lectura "amb un punt d'ironia". De fet, els relats kafkians es poden llegir en la mateixa clau. I és així com tot ens porta a una altra història "la del jutge -referint-se a l'instructor del 'cas Pretòria', Baltasar Garzón- que acaba jutjat per altres jutges: com en els relats kafkians, la realitat supera la ficció".
Gran planià, Prenafeta no ha oblidat la sentència del geni de Llofriu, en el sentit que "la justícia no existeix, només els jutges". Però "jo afegiria -ha dit- que hi ha jutges i jutges, i fiscals i fiscals" per recordar que "dos d'ells -referint-se als fiscals Carlos Jiménez Villarejo i José María Mena, impulsors del cas 'Banca Catalana'- han estat condecorats amb la Creu de Sant Jordi: no cal dir per què els premien", tot evidenciant que qui els ha distingit ha estat "l'actual Govern català". Tampoc ha oblidat l'antic secretari general de presidència als "periodistes sense dignitat professional, que manipulen els fets".
Ha clos Lluís Prenafeta la seva intervenció aclarint que el llibre que ha escrit "no és un estudi acadèmic sobre la justícia sinó que està escrit des del punt de vista d'algú que ha patit les conseqüències de la seva aplicació i té autoritat per parlar-ne en primera persona".