Objectius per a dissabte

Qui això subscriu ha tingut els seus dubtes sobre si ha de manifestar-se dissabte o no. I això ha estat així perquè, desenganyem-nos, la marxa del dia 10 és una concentració que reclama mínims. I, a més, aquests, poc definits -què defensem, en el fons: l'Estatut, les institucions catalanes, la nostra veu, el dret de ser independents? (aquest és l'aspecte més allunyat de l'argumentació central, d'aquí la consideració de 'mínims')-. La veritat, per a sortir al carrer únicament i exclusiva en defensa de l'Estatut -tot i que vaig votar-lo afirmativament per la seva vessant útil- no em veig massa en cor perquè no culmina les meves aspiracions. I jo, per la insuficiència, no em moc del llit... O de la platja, en aquestes èpoques.

Però, un cop feta la reflexió, allà estaré. I m'hi tindreu perquè crec que cal llançar el missatge primordial: "abans que res, el Tribunal Constitucional no ha sabut entendre que no pot contradir la voluntat d'un poble". Aquesta és la idea que ha d'arribar als ocupants del cilindre boterut i amb finestres color coure -i, se'm permeti, un xic sinistre- i a tots els que els donen suport. I la millor manera és una demostració espectacular, a la qual la millor possibilitat de contribuir-hi és sumant aquest granet d'arena que suposarà cada persona que hi acudeixi.

Hi ha, també, qui advoca per donar-li la volta al mitjó i convertir la concentració en una demostració de força independentista. Jo diria que no és el moment perquè, encara que sigui per una vegada, l'opció desvirtuaria l'objectiu principal i concret abans enunciat, tot i que cal reconèixer que una opció no exclou l'altra.

Però, dit d'una altra manera, és preferible que el missatge que arribi al tancament mental de qui tots sabem es basi en la demanda primera de respecte -sense que això no s'interpreti com una deixadesa d'altres objectius- que no que endrecin al calaix de sastre una nova manifestació -mai millor dit- d'allò que ells qualifiquen com "más de lo mismo", o sigui, foc d'encenalls. És a dir, que entenguin que aquest cop només parlarem d'un pas previ, també necessari, encara que cal afegir, perquè s'entengui que, tampoc, de cap manera excloent. Ara, si, després de tot, la cosa pren, amb força, caires decididament independentistes...