L'exposició, integrada per 150 obres, segons ha informat el museu barceloní, té lloc en el marc de la commemoració del 60 aniversari de les relacions diplomàtiques entre Corea i Espanya.
La paraula, la veu i la gestualitat conflueixen al centre d'una producció artística dominada tradicionalment per la imatge i la inèrcia dels materials; i sota aquesta hipòtesi de lectura de l'art contemporani de l'últim mig segle, la Col·lecció MACBA presenta a Seül una àmplia selecció dels seus fons.
En aquesta primera presentació de gran envergadura de la Col·lecció MACBA a Àsia, les obres seleccionades pertanyen a artistes locals i internacionals de diverses generacions i mostren com les ruptures han conformat noves tradicions artístiques.
Alguns dels creadors representats són Marcel Broodthaers, Richard Hamilton, Soledad Sevilla, Pablo Palazuelo, Antoni Llena, Antoni Tàpies, Henri Michaux, Brassaï, Joan Brossa, Eugènia Balcells, Martha Rosler, David Lamelas, Joan Rabascall, Ignasi Aballí, Antoni Muntadas, Francesc Torres, Joan Jonas, Asier Mendizabal, Eulàlia Valldosera o Juan Muñoz.
L'exposició s'inicia amb l'obra de Marcel Broodthaers, la poesia visual i la crítica institucional, fins arribar a diferents figures de l'"escriptura pictòrica", des dels llenguatges de l'abstracció geomètrica, com Soledad Sevilla, Pablo Palazuelo i Gego, fins a aquesta abstracció matèrica que l'informalisme de Tàpies va fer arribar a expressions depurades.
Els jocs amb matèries pobres van animar, també, la feina d'Antoni Llena, mentre que les formes i els materials de la poesia visual i les subtils accions de Joan Brossa exerceixen una influència innegable en l'art català, que avui es pot apreciar en l'obra de Pep Agut o Ignasi Aballí.
En els anys 60 apareixen artistes que, des del poema-objecte fins a l'obra d'art idea, fugen de l'expressió per buscar l'objectivitat. L'ús de tècniques de reproducció fotogràfica i el cultiu de formes gràfiques ens situen en l'emergència d'artistes l'obra dels quals conté un clar missatge polític, com Joan Rabascall i Francesc Torres.
La crítica al gest polític que expressa l'obra de Muntadas condueix a la versió més poètica de l'acció narrativa entorn de la “performance”, ben representada en l'obra de Joan Jonas, i la tensió, irresoluble i generadora de tantes experiències comunicatives (Manon de Boer, Asier Mendizábal, Juan Muñoz).
Si (
No(
.jpg "La Academia de las Artes Mágicas de Hollywood premia a Jorge Blass")
