Nou homenatge de Badalona al seu fill adoptiu: Pompeu Fabra

Enguany Badalona exerceix com a amfitriona de la capitalitat de la cultura catalana, i dins dels actes que commemoren l’esdeveniment no podia faltar la presència de Pompeu Fabra, fill adoptiu de la ciutat. La parada de la línia 2 del metro, “Badalona Pompeu Fabra”, que fou inaugurada aquest estiu passat, indica, com altres elements presents en el dia a dia de la ciutat, que Fabra va deixar una petjada important en els més de vint-i-cinc anys que va viure a Badalona. Però, quina feina feia realment l’insigne filòleg mentre vivia a Badalona? I com va ser la seva vida al llarg d’aquells anys, sempre a cavall entre la ciutat que l’acollia, a ell i a la seva família, i la gran capital barcelonina on acudia a treballar a diari a l’Institut d’Estudis Catalans?

A partir del proper 20 de setembre es podrà visitar a l’Espai Betùlia de Badalona una mostra, que sota el nom Pompeu Fabra. Una llengua per a tot i per a tothom, pretén render tribut a la figura d’una de les personalitats clau de la cultura catalana de tots els temps. Però a més, l'exposició -la comissària de la qual és Ester Franquesa- té una important vocació pedagògica, ja que pretén ser també un punt de trobada entre el mestre i els ciutadans que no han tingut l’oportunitat de conèixer qui va ser Pompeu Fabra.

Pompeu Fabra (1868-1948) va protagonitzar la reconstrucció del català modern. Amb la unificació de l’ortografia, la depuració del lèxic i la fixació de la gramàtica, va bastir l’obra indispensable per a transformar una llengua, reduïda aleshores a l’àmbit familiar i literari, en una llengua apta per a tothom i per a tots els usos, preparada per a totes les necessitats de la comunitat que la parla, amb perfil propi i oberta a la complexitat de la vida moderna. El Mestre Fabra va dedicar tota la vida a construir els fonaments de la llengua catalana, a estudiar-la científicament, a inventariar-ne el lèxic i redactar-ne el Diccionari, a establir-ne les bases gramaticals i ortogràfiques per obrir-li els carrers necessaris per transitar-hi i poder continuar creixent. Fabra, emparat i impulsat per a La Secció Filològica de l’Institut d’Estudis Catalans, va ser l’artífex de l’establiment de la normativa general de la llengua.