Reugenio ens porta l'esperit de l'Eugeni Con todos mis respetos i apropa el geni a qui no el va conèixer

I la primeríssima impressió: ai!, tant que t'ho havien dit, no sona -del tot- igual. Però, ràpidament, el Reugenio es va entonant i, és veritat i no pas falsa promoció, arriba el moment en què allà dalt veus a aquell genial explicador d'històries -a ell li agradava parlar més d'això, o de "contes" que no pas d'acudits-. Revius l'Eugeni, aquell home que a principis dels anys vuitanta trencava, amb èxit, el que semblava una línia marcada per l'humor amb connotacions políticosexuals -"chistes verdes o de política no", deia més o menys en un dels seus inoblidables cassettes- que llavors -i, com era lògic, atès el context- s'estilava.

Reugenio és, avui, el veritable esperit de l'Eugeni. Aquell a qui els seus descendents volien retre homenatge i no sabien com. Amb Reugenio han trobat la pedra filosofal. Però, i amb el risc de que les sensacions d'aquest cronista no s'adiguin amb la realitat, fa l'efecte que aquest Reugenio no es limita només a fer un calc de l'Eugeni sinó que complementa al personatge. No ja tant sols per l'evidència anecdòtica de que en el seu espectacle pugui fer referència a l'euro o al G-18, conceptes extemporanis al fenomen eugenià, sinó perquè Reugenio suma als valors del seu homenatjat un concepte de monòleg diferent del què havia fet qui l'inspirava. I també de la improvisació amb el públic.

Això sí, amb aquell 'tempo': aquell asseure's... aquell encendre la cigarreta... aquell prendre un glop del beure... aquell silenci expectant per al públic. Fins que, amb una introducció, un diàleg interactiu, o un directe "Saben aquél que diu..." arrenca un nou moment d'hilaritat. En definitiva, tot i que l'artista se'n va anar, el personatge reviu amb tal força que -provint-ho- si un tanca els ulls durant, ni que sigui, trenta segons, percebrà que l'Eugeni és entre nosaltres: Con todos mis respetos, que és així com es titula un espectacle on, també, hi ha espai per l'emoció: al final, després de fer reverència al públic, Reugenio mira al cel senyalant amb el dit.

Un que segueix

Però el xou també depara una sorpresa per a aquells que ja tenen una edat. L'humorista argentí Joe Rígoli aporta una altra mena de somriure i una tendresa especial quan ens explica, tot fent de teloner de Reugenio i en un monòleg de vuit minuts, com va venir al món. Rígoli, que es va fer molt famós entre nosaltres a la primer edició del mític concurs Un, dos, tres... Responda otra vez, ha tornat després de molts anys a l'Argentina per a recordar-nos que "yo, sigo".

L'espectacle, que es va estrenar aquest dilluns al Teatre Condal de Barcelona, restarà a la ciutat durant catorze setmanes, per bé que no cada dia. Per a veure'n els dies i horaris, es pot consultar la web de la productora 'El saben aquel que diu...' on, per cert, també es pot escoltar la discografia completa de l'Eugeni. Només cal prémer el botó identificat, precisament, amb 'Discografia' i registrar-se, de forma gratuïta. I és que els descendents de l'humorista han volgut, per sobre de tot, retre un homenatge al seu pare. "Crec que la seva obra mereix estar a l'abast de tothom", confessa Gerard Jofra, un dels fills de l'humorista i factòtum de la productora.