Segons es recull al Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya (DOGC), aquesta xifra de partits supera àmpliament la darrera convocatòria electoral autonòmica de 2006 que, amb 23 candidatures, tenia fins ara el registre més elevat.
Encara més lluny queden les eleccions al Parlament en què menys partits s'han presentat, com les de 1995, en què van concórrer només 14 candidatures, les de 1980, amb 16, o les de 1992, amb 18.
A més dels sis partits amb representació parlamentària en la present legislatura, són tres les formacions que, segons les enquestes, podrien aconseguir representació per primera vegada en la seva història: Solidaritat Catalana, Reagrupament, i Plataforma per Catalunya.
Per aconseguir entrar al repartiment d'escons, i segons es preveu en el règim electoral català, els partits polítics han de superar el llindar del tres per cent dels vots en alguna de les quatre circumscripcions en les que es presentin: Barcelona, Girona, Tarragona i Lleida.
En els últims comicis, l'últim partit a superar el llindar del 3 per cent va ser C's que, amb poc més 78.000 vots, va aconseguir el 3,53 per cent dels vots a Barcelona, el que li va valer aconseguir 3 escons al Parlament.
Si la participació es manté en el 56 per cent, com en les últimes autonòmiques, aconseguir el 3 per cent dels vots a Barcelona costarà 78.000 vots, mentre que a Girona valdrà 8.200 vots, a Tarragona 8.600, i a Lleida 5.500.
Paradoxalment, si el rècord històric de candidatures estimula la participació entre els ciutadans, els partits de nou encuny tindran més difícil entrar al Parlament, ja que el llistó del 3 per cent creixerà respecte a les últimes eleccions.
Pel que fa a les circumscripcions, les candidatures proclamades a Barcelona pugen de 18 a 29 candidatures, a Lleida pugen de 16 a 29; a Tarragona sumen 30, en comparació amb les 18 del 2006, i a Girona seran 26, vuit més que en els últims comicis, segons ha informat avui la Conselleria de Governació.
Les juntes electorals han proclamat les seves candidatures després de complir avui el termini d'irregularitats detectades, en què no hi va haver candidatures excloses per la qual cosa totes s'han constituït com a oficials, a resten a l'espera de la seva publicació al Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya (DOGC).
Candidatures curioses
Entre les múltiples candidatures presentades destaca la CORI (Coordinadora Reusenca Independent), liderada pel regidor de Reus Ariel Santamaria -conegut per anar vestit d'Elvis Presley-, que estarà acompanyat en el número dos per la cèlebre Carmen de Mairena, i en el tres per Marcos Diego Palacios, anomenat, segons diu al DOGC, com 'Pirata el del Gorro'.
Sobresurt també la llista Alternativa de Govern, liderada per l'ex número dos del PP en les últimes eleccions catalanes, Montserrat Nebrera, que després de presentar el seu partit el passat mes de setembre, ha aconseguit confeccionar una llista per Barcelona -no es presenta en les altres circumscripcions per concentrar la seva forces en aquesta- de 85 membres, més 10 suplents.
També concorreran gformacions com el Partit Pirata, el Partit dels Pensionistes en Acció, el Partit Gai Lèsbic Bisexual Transsexual i Heterosexual, el Partit Castellà, o el Partit dels Pagesos per la Dignitat Catalana.
Malgrat el gran nombre de candidatures, segueixen sent majoria els partits que en el seu sigles apel·len a la seva condició d'esquerres, com és el cas del Partit Comunista del Poble de Catalunya, la Unificació Comunista d'Espanya, el Partit Obrer Internacionalista, i el Partit Republicà d'Esquerres, entre altres.
Si (
No(
