www.diariocritico.com

També s’han presentat les pel·lícules Fantasia i Fantasia 2000 de Disney en Blu-ray

El Museu Dalí acull una exposició sobre la col·laboració entre Dalí i Disney per a la realització del curt Destino

El Museu Dalí acull una exposició sobre la col·laboració entre Dalí i Disney per a la realització del curt Destino

El curtmetratge parla d’una història d’amor entre una ballarina i el jugador de beisbol/déu Cronos

jueves 04 de noviembre de 2010, 19:54h

El Teatre-Museu Dalí de Figueres (Girona) acull des d’aquest divendres i fins al 8 de maig de 2011 l'exposició Dalí + Disney = Destino. A la mostra es projectarà permanentment el curt Destino i s'exposaran 27 peces: un oli, una aquarel·la, 15 dibuixos preparatoris -deu d'ells inèdits-, i nou fotografies de Dalí en el procés de creació d'aquest material, així com del matrimoni Disney a Portlligat (Girona) el 1957 i dels Dalí a Burbank (Califòrnia).

Aquest curtmetratge de set minuts, que va ser nominat als Oscar, és el resultat de la col·laboració entre els Estudis Disney i Salvador Dalí, segons la Fundació Gala-Salvador Dalí.

La col·laboració entre tots dos es materialitza en un contracte de treball que se signa el 14 de gener de 1946 i que té una durada de dos mesos. Durant aquest temps, Dalí treballa de manera oficial per als Estudis Disney creant els dibuixos per a Destino. En aquest procés també hi intervenen John Hench i Bob Cormack, amb qui Dalí idea i elabora les imatges que han d’il·lustrar la història d'amor narrada en el film.

La font d’inspiració per al projecte de Dalí i Disney és la cançó mexicana Destino, d’Armando Domínguez. La seva lletra dóna cos a l’argument de la pel·lícula i la música acompanya les imatges en tot moment. A través del dibuix animat, Destino vol explicar i remarcar la importància del temps mentre esperem que el destí actuï en les nostres vides. La història d’amor entre una ballarina i el jugador de beisbol/déu Cronos és el fil conductor a través del qual se’ns mostren les múltiples peripècies que han de succeir abans que el destí faci la seva aparició.

Projecte per a "DestinoA Destino, Dalí recorre una vegada més a la iconografia més pròpia i personal, i se serveix del paisatge empordanès i de les dobles imatges per transportar-los i treballar-los en el llenguatge nou dels dibuixos animats. La combinació entre les dobles imatges, les transformacions d’objectes i les constants referències a obres il·lustra un món de somnis on els dibuixos plens de personalitat de Disney es barregen amb l’imaginari surrealista dalinià.

El mateix Dalí explica que amb Destino tracta de reflectir una «màgica exposició dels problemes de la vida en el laberint del temps», i en descriu, ben explícitament, alguna seqüència: «[...] l’ombra de la campana es confon amb la silueta de la noia i totes dues es posen a ballar. El cap de Cronos esculpit sobre la piràmide s’allibera de la pedra i comença també a ballar, intentant foragitar una pluja de monstres que cauen del cel. Cronos aparta els monstres del seu cos, cada vegada que se’n treu un del damunt se li fa un forat.»

El 1946, Destino no es va acabar sinó que només es va rodar una seqüència experimental de 15 segons, pel que es dedueix que el conflicte de la Segona Guerra Mundial i la manca de pressupost del moment no van ajudar a seguir amb el projecte.

Va ser el 2003, quan un nét del fundador, Roy Disney, es va decidir reprendre el projecte i, com un repte personal, va crear el curt a partir del material que es conservava als estudis Disney i a la Fundació Dalí.

Fantasia
El Teatre-Mueso Dalí de Figueres també ha estat escenari aquest dijous de la presentació mundial de les pel·lícules Fantasia i Fantasia 2000 de Disney, que estaran disponibles per primera vegada en Blu-ray a partir del 9 de febrer de 2011.

Fantasia, que data de 1940, és un llargmetratge d'animació totalment en línia amb el surrealisme oníric i màgic de Dalí. A més coincideix amb l'època en què el pintor de l'Empordà es va traslladar als Estats Units.

El film mostra un Walt Disney atrevit i innovador en el període d'entreguerres, i evoca la infància a Marceline, el poble natal de Disney, símbol d’una Amèrica idíl·lica i enyorada.

¿Te ha parecido interesante esta noticia?    Si (2)    No(0)

+
0 comentarios